La Guerra Civil espanyola a Catalunya

La Guerra Civil espanyola va tenir a Catalunya desenvolupaments específics, derivats de factors com comptar amb un Estatut d'autonomia -Catalunya fou l’única regió que en tinguè, des del 1932, mantenint-lo fins al final de la contesa, a diferència del País Basc, que accedí a l’autonomia ja durant la guerra, perdent el seu territori el 1937 però no el seu govern, que es traslladà a Barcelona-; comptar amb un sistema de partits i sindicats en part propi; i per la seva condició de principal regió industrial del país, entre d'altres.

La derrota de la revolta militar -amb un exèrcit que a Barcelona i altres ciutats va sortir de les casernes per intentar imposar-se, a diferència de Madrid- a mans dels sindicats i partits obrers i de les forces d'ordre públic, va generar una dualitat de poder entre un Comitè de Milícies Antifeixistes recent constituït i el Govern de la Generalitat, així com el desencadenament d'una forta repressió i un ampli procés de col·lectivitzacions en l'economia. Des de Catalunya serien enviades columnes milicianes als fronts d'Aragó, es pretendria (infructuosament) la presa de les illes de Mallorca i Eivissa i s'intentaria constituir un exèrcit propi.

La tensió entre els dos pols de poder -hegemonitzats per la CNT-FAI i el POUM; i per la Generalitat, ERC, el PSUC, la UGT i altres, respectivament, rera la qual es trobava la discussió sobre la primacia o no de la revolució sobre la guerra- va portar als “Fets o “Successos de Maig” de 1937, que es van saldar amb la victòria dels segons. Igualment, i des del moment de l'establiment del Govern central a Barcelona l'octubre del 1937, es produirien conflictes amb una Generalitat que veuria els seus poders progressivament retallats.

Tot això enmig d'una situació de sobrepoblació per l'arribada massiva de refugiats d'altres parts de la zona republicana i de progressiu desproveïment i gana a les ciutats, especialment a Barcelona. L'ofensiva franquista final sobre el territori català comportaria l'èxode de centenars de milers de persones –militars i civils– cap a França, una part considerable de les quals acabaria tornant el mateix any 1939, romanent la resta al país veí, on patiria grans penalitats , així com els avatars que planarien sobre França a partir de la seva entrada en guerra en 1939 i la seva sorprenent i ràpida derrota de 1940.

Note

VSCW contributors: JMT