Dibuixo del Camp de Treball d’Ogern

En fracassar el cop d'Estat i esclatar la Guerra Civil, a Catalunya hi va haver sectors de la població afiliats a partits polítics i sindicats, que van intentar dur a terme una revolució per canviar la societat aprofitant el moment en què la Generalitat havia perdut el control del Ordre Públic. Per aconseguir-ho calia destruir la propietat, eliminar la religió, cremar aquells papers on es preservava la informació del passat (arxius notarials, arxius judicials, etc.) i els edificis que representaven el poder, com els religiosos. Així mateix, es veia necessari eliminar físicament aquells que es consideraven enemics de classe, fos religiós o ideològic. Això va comportar la mort de moltes persones a la rereguarda republicana, homes i dones (molts religiosos) que van ser assassinats sense judici previ i enterrats als llavors anomenats “cementiris clandestins”, o bé van ser jutjats pels que es van anomenar “Tribunals populars”, uns tipus de tribunals que es van constituir al marge de la legislació vigent i en què els seus components eren generalment persones d'extracció popular sense previ coneixement de lleis que van imposar penes molt severes. El període més dur d'aquesta violència sense control per part de les autoritats va tenir lloc entre juliol i desembre de 1936.

A partir del mes de maig de 1937 es va reduir significativament aquesta violència, quan el Govern de la República va assumir la garantia del control de l'Ordre Públic que la Generalitat havia estat incapaç de controlar de manera completa, disminuint-ne les competències i assumint també el Departament de Defensa. En aquestes noves circumstàncies, es va continuar perseguint aquells que es considerava antirevolucionaris, però se'ls pretenia jutjar i penar segons les lleis de la República. El 26 de desembre de 1936 es van crear els anomenats Camps de Treball per ordre d'un dels líders més destacats de la CNT-FAI, Joan Garcia Oliver, llavors ministre de Justícia, i allà serien enviats els penats pels tribunals militars o els revolucionaris amb condemnes superiors a sis mesos i un dia. El primer que es va crear va ser a Totana (Múrcia); a Catalunya es van instal·lar durant la primavera del 1938 i en van arribar a existir fins a sis, tots controlats pel Servicio de Información Militar (SIM), l'agència d'intel·ligència i seguretat de la República.

També va ser a partir del mes de maig del 1938 quan la Generalitat de Catalunya va crear un Jutjat Especial, amb tres jutges inicialment, per investigar i perseguir els excessos violents dels primers mesos de la guerra a Catalunya. Els dirigents catalans pretenien que es visualitzés que es perseguiria i castigaria els crims esdevinguts al principi de la guerra. Fins a finals del 1938, es van detenir nombroses persones acusades de participar en aquests crims i es van exhumar més de 2000 restes òssies de diferents cementiris clandestins que van aparèixer per tot Catalunya.