En les principals guerres del Segle XX, els països combatents van mobilitzar tots els seus recursos materials i humans amb una intensitat sense precedents. En aquelles guerres també es va esborrar la línia entre combatents i civils, de manera que aquests van representar un percentatge cada cop més alt de morts. I en aquests conflictes també les rereguardes van tenir un paper clau. Alhora, les exigències militars van exercir molta pressió en les relacions socials establertes.
La Guerra Civil espanyola va ser una d’aquestes guerres. En aquesta galeria explorem el paper de les dues rereguardes i com el conflicte les va afectar.
Allà on la rebel·lió militar del 18 de juliol va fracassar, va provocar el col·lapse de les estructures tradicionals de poder que, en molts casos, van ser substituïdes per un ventall d'organismes revolucionaris controlats per sindicats i partits polítics. També va propiciar una revolució social en la major part del territori republicà. Les autoritats republicanes van fer tot el possible per tal de superar aquesta situació, però mai ho van aconseguir del tot.
Res d'això va passar allà on la rebel·lió militar va reeixir. De seguida es va declarar l'estat de guerra. Els rebels van establir el seu propi govern i el règim nacionalista, encapçalat pel general Francisco Franco, qui aviat va forçar les forces polítiques que li van donar suport a entrar en un dòcil partit únic oficial.
Es va emprar la violència contra els suposats enemics a les dues zones, però hi va haver diferències importants. El nombre d'assassinats en la zona nacionalista va ser el doble del de la zona republicana. I encara que totes les forces polítiques i sindicals a la zona republicana estaven involucrades en assassinats, mai hi va haver una política oficial de terror com la que va existir en la zona nacionalista. En total, el nombre d'assassinats en les rereguardes durant la guerra i immediatament després gairebé va igualar els morts en el camp de batalla. En aquest sentit, el conflicte espanyol s'assembla més a la Segona Guerra Mundial que a la Primera.
Les dones de les dues rereguardes van tenir l’oportunitat de contribuir a l’esforç de guerra i, de vegades, ho van fer d’una forma que va transgredir les normes de gènere establertes. Els nens van ser sotmesos a processos de mobilització similars.
En nombrosos aspectes importants, la rereguarda nacionalista va sentir els efectes de la guerra molt menys que la republicana. No hi va haver escassetat d’aliments. Va patir menys bombardejos aeris i no va ser necessari evacuar nens de les ciutats. Llevat de zones molt concretes de l’Aragó, només els civils republicans van haver de fugir dels exèrcits enemics, la repressió que aquests van exercir i esdevenir refugiats al seu país.
Finalment, la victòria nacionalista va suposar que els civils de les dues rereguardes van tenir experiències completament oposades de la guerra. Els nacionalistes es van beneficiar de les polítiques de la victòria del règim franquista. Alguns republicans, uns 500.000, van fugir del país cap a un futur molt insegur. Els altres van haver de viure sota un règim que no va tenir cap interès per la reconciliació i que mai els va deixar oblidar que eren els vençuts.
