El micròfon de Queipo de Llano
Repository: Museo del Ejército, Toledo, Spain
Creator: Unión Radió S.A.
Repository: Colección de instrumentos y equipos
Date Created: 1930
Type: Microphone
Extent: 1 item
Geographic Region: Sevilla, Spain
37.38863, -5.99534
Aquest objecte elegant, de 58 centímetres d’alt i de metall, baquelita i corda, va pertànyer a la Unión Radio de Sevilla. Simbolitza l’estesa i letal repressió que es va desencadenar en els llocs que van caure sota el control dels rebels.
Poc abans de les 9 de la nit del 18 de juliol de 1936, el general Gonzalo Queipo de Llano, que acabava d’esdevenir el comandant militar rebel al sud d’Espanya, va seure darrera d’aquest micròfon d’Unión Radio Sevilla per fer el primer del que seria una sèrie de gairebé sis cents esgarrifosos discursos de 15 a 20 minuts de durada. Per tal de convèncer els seus seguidors de la barbaritat republicana i, alhora, d’aterrir l’enemic, el programa de radio de Queipo de Llano es va difondre cada nit a les 10:30 fins l’1 de febrer de 1938.
L'escriptor britànic Gerald Brenan escoltava aquests discursos des de Màlaga, on vivia, i els va descriure com “plens d’anècdotes barroeres, acudits, insults, coses absurdes, tot extraordinàriament viu i colorista, però esgarrifós quan ens assabentàvem de les execucions”. El 23 de juliol, en una de les arengues més escandaloses i controvertides, Queipo de Llano va amenaçar les dones republicanes amb una violació en massa: “Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que vol dir ser homes de debò. I alhora a les seves dones. Això és plenament justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l'amor lliure. Ara al menys sabran el que són homes de debò i no milicians maricons. No se’n lliuraran per molt que cridin i piquin de peus”.
Els terribles discursos de Queipo de Llano reflectien la repressió que va caracteritzar l’oest d’Andalusia des de l’alçament. El 18 de juliol, Queipo va donar a les seves tropes i als simpatitzants civils carta blanca per executar qualsevol persona que es resistís. La conquesta de la ciutat de Sevilla va comportar l’ús de dones i nens com a escuts humans per tal de facilitar l’assalt dels soldats rebels als barris dels treballadors, com també el bombardeig dels barris de La Macarena i Triana. Tot això va ser seguit per la prohibició de qualsevol mostra pública de dol per les víctimes. El nombre total de morts a Sevilla va ascendir com a mínim a 3.000.
Aquesta repressió es va estendre molt més enllà del territori sota el comandament de Queipo de Llano. Quan els rebels conquistaven un lloc, des d’una ciutat important com Sevilla fins pobles d’una regió conservadora i catòlica com Burgos, la Nueva España que estaven construint naixia en un mar de sang. Moltes persones van ser assassinades per unitats militars i milícies carlistes i falangistes sense cap judici. El millor càlcul dels assassinats a la rereguarda durant la guerra i els anys immediatament posteriors és de 130.199. Les restes de moltes desenes de persones romanen a fosses comunes. A la zona republicana es van matar 49.272 persones.