Per tal d'entendre aquesta galeria es fa necessari contextualitzar els objectes i narratives que conte.
Des que va començar el cop militar el 17 de juliol de 1936 fins al final de la Guerra Civil, l’1 d’abril de 1939, les forces de la República van actuar generalment de forma reactiva. Això va succeir perquè els rebels van tenir des del primer moment les millors tropes, l’Exèrcit d’Àfrica i ajuda internacional d’Alemanya i Itàlia. Aquesta va arribar dos mesos abans, i va ser més important i constant que la que va aportar la Unió Soviètica. Els rebels també van aconseguir que més soldats estrangers lluitessin en les seves files -uns 180.000 entre, per ordre d’importància, marroquins, italians, alemanys i portuguesos- front als gairebé 40.000 –gairebé tots a les Brigades Internacionals- que van lluitar a favor de la República.
Contra aquestes forces, sobretot l’estiu de 1936, les milícies antifeixistes, enfortides per membres dels cossos policials i algunes unitats militars, poc van poder fer. Això va permetre els espectaculars avanços rebels fins novembre de 1936. A partir d’aleshores, els republicans van aconseguir defensar-se millor gràcies a la militarització de les seves forces i la creació de l’Exèrcit Popular, l’arribada de l’armament soviètic i de les Brigades Internacionals entre setembre i octubre i va culminar en la defensa exitosa de Madrid. Malgrat aquestes millores, els exèrcits republicans van seguir sent incapaços de muntar operacions efectives d’atac, amb la qual cosa la iniciativa estratègica va romandre en mans dels rebels. Aquesta els va permetre conquistar Màlaga el febrer de 1937, però també fracassar en la batalla de Guadalajara el mes següent.
Amb l'excepció de la batalla de l’Ebre, d’aleshores ençà, comença una dinàmica que es va prosseguir fins al final de la guerra. Els rebels decideixen on atacar i els republicans sovint es defensen muntant atacs de diversió en un altre lloc. En aquestes operacions reactives -de les quals la Campanya del Nord de l’estiu de 1937 n’és el millor exemple-, els republicans solen perdre moltes de les seves millors tropes i gasten un material que sovint no poden reposar. El que guanyen en experiència ho perden en mitjans. Per aquest motiu, són incapaços de crear un cos de maniobra experimentat i ben armat que arribi als llocs crítics o que llenci operacions que garanteixin la iniciativa estratègica a la República. Quan ho intenten, s’imposa la superioritat enemiga en homes i materials. En la mesura que la guerra avançava, la desproporció de mitjans disponibles a cada bàndol s'intensificava.
Trascendint la narrativa militar tradicional, aquesta galeria mostra objectes, memòries i entrevistes per tal de mostrar l'experiència quotidiana dels soldats als fronts, des dels primers dies de la contesa fins a la celebració de la victòria pels franquistes.
