Crucifixos

El crucifix és un element omnipresent en la Guerra Civil. El trobem a fosses comunes i trinxeres, en les línies republicanes i les línies franquistes. La seva ubiqüitat dona fe d’un país encara creient, malgrat la creixent secularització del primer terç del segle XX. No obstant, no hem de vincular els crucifixos automàticament amb la fe catòlica oficial: al igual que les medalles, podien ser records d‘un ésser estimat (una mare o una àvia) o un amulet protector. Els dos crucifixos de la imatge van aparèixer en contextos molt diferents: una posició insurrecta en l’entorn de Belchite (Saragossa) i una republicana del front de Madrid.

El primer crucifix va sortir a la llum en una trinxera de primera línia que defensava l’accés a Belchite pel seminari menor, situat a dos quilòmetres al sud de la localitat. En aquesta posició es trobava acantonada una unitat d’ideologia carlista, el Tercio de Almogávares, creada a Saragossa l’1 d’octubre del 1936. Poc després del seu establiment va dur a terme un pelegrinatge a la basílica de la Verge del Pilar i, un cop acantonada a Belchite, va participar en diverses processons, prova de la importància que la religió tenia entre aquests requetès. El mateix succeeix amb la resta de les tropes carlistes, que acudien al combat amb grans creus, visques a Cristo Rey i amb el pit cobert de medalles religioses. L’assalt a Belchite va començar el 24 d’agost, en el context de l’ofensiva republicana contra Saragossa. Els requetès van defensar la posició del seminari amb extremada tenacitat i els supervivents no es van retirar fins el 30 d’agost, després d’haver perdut el 75% dels seus efectius. Testimoni dels brutals combats és el sòl de la trinxera, que va aparèixer entapissat de munició durant les excavacions arqueològiques. Entre els munts de casquets, cartutxos i bales es va trobar un crucifix, sens dubte perdut per un dels soldats caiguts en els combats00. Els casquets i la creu són una potent metàfora del pensament.

El segon crucifix va aparèixer a una zona de refugis republicans al sector del Piul (Rivas, Madrid), una posició que controlava l’accés a la capital per la carretera de València. Tot i que la zona es troba en el límit septentrional de la Batalla del Jarama, no va viure accions de relleu des de febrer de 1937. Les fortificacions en aquest sector van ser construïdes a finals de l’any 1938 i s’hi van trobar estacionats soldats de la 36 Brigada Mixta de la 18 Divisió. Contràriament als almogàvers de Belchite, eren tropes de lleva sense compromís ideològic particular. El mateix objecte doncs significava coses molt diferents a un bàndol i l’altre de les línies del front: una causa política per als carlistes, una creença íntima i personal entre els reclutes republicans. El crucifix del Piul té una mida considerable i sense dubte no passava desapercebut als seus camarades. Molts d’ells, sens dubte, també portaven creus i medalles.