Ampolles de Morfina
Repository: Sociedad de Ciencias Aranzadi, San Sebastián, Spain
Repository: Iñaki Mezquita Aramburu and Alba Peña Muñoz, Municipality of Lemoa
Date Created: 1937
Type: Medicine
Extent: 1 item
Geographic Region: Pena Lemoa, Spain
43.21675, -2.77353
Poques coses caracteritzen més una guerra que el dolor. Dolor psicològic, però també físic. Per pal·liar el patiment es van desenvolupar diversos medicaments analgèsics en el decurs del segle XIX: morfina, heroïna i altres opiacis. La morfina es va obtenir a partir de l’opi el 1803 i durant la Guerra de Secessió (1861-1865) es va emprar àmpliament, el que va provocar l’addicció de cents de milers de soldats. D’aleshores ençà, els exèrcits occidentals han emprat la morfina per calmar el dolor en el front i els soldats n’han abusat.
En el cas de la Guerra Civil, no sembla que el seu consum fos generalitzat, tot i que s’han documentat casos d’addiccions, i les toxicomanies i l’alcoholisme van augmentar tant durant el conflicte com posteriorment. En el front la morfina era administrada als ferits de forma sistemàtica, tant per via oral com injectada. També era una forma de facilitar la mort quan ja no quedava cap possibilitat de salvar la seva vida: en aquests casos, la morfina era subministrada a demanda. La infermera britànica Patience Darton recorda haver injectat morfina a varis soldats espanyols que agonitzaven per gangrena. Malgrat l’administració d’altes dosis, van tardar quatre dies a morir, el que va traumatitzar la infermera. Sense dubte l’escena es va repetir a nombrosos fronts.
Les ampolles de la imatge van aparèixer a Pena Lemoa, una posició republicana que defensava Bilbao i que va ser presa pels franquistes durant l’ofensiva de la primavera de 1937 al País Basc. Els republicans van llançar uns quants atacs i la posició va canviar de mans en diferents ocasions fins passar definitivament a control insurrecte el 5 de juny. Els combats es van saldar amb 1.600 baixes entre ambdós bàndols, en un terreny de poc més d’una hectàrea. Les baixes van ser especialment nombroses entre els republicans. El turó va ser sotmès a un potent bombardeig artiller i aeri. La superioritat del foc insurrecte i, en concret, de l’aviació va deixar fortes seqüeles psicològiques en els combatents bascos. Les ferides provocades per la metralla no van ser menors i la morfina va ser sense dubte fonamental per alleujar el patiment dels combatents.