La Guerra Civil espanyola va ser l’esdeveniment més important de la història moderna d’Espanya i un dels més crucials del món durant el segle XX.
Als anys trenta, la democràcia reculava a tot arreu. El comunisme i encara més el feixisme eren en tot el seu ple apogeu. Per conseqüent, tant els conflictes interns com les agressions externes es van fer més freqüents. La dècada va començar amb la invasió japonesa de Manxúria el 1931. Hitler va arribar al poder i va establir la seva dictadura el 1933. L’any següent va esclatar una breu guerra civil a Àustria que va dur a la instauració d’una dictadura. El 1935, la dictadura feixista italiana va envair Abissínia, avui anomenada Etiòpia. Tots aquests esdeveniments van donar lloc a atrocitats contra els enemics i sovint contra la població civil.
Mentre es produïen aquests horrors, Espanya semblava anar en direcció oposada. L’abril de 1931 es va proclamar, de forma pacífica, una república democràtica. Immediatament, el nou Govern va posar en marxa tot un seguit de reformes de tall progressista. El 1934, però, la política del país era cada cop més polaritzada. L’octubre van tenir lloc revolucions esquerranes a Catalunya i a la regió minera d’Astúries. Van morir unes dues mil persones i moltes més van ser detingudes com a presos polítics.
Les molt disputades eleccions de febrer de 1936 van ser seguides de mesos de violència política i de protestes socials. Alhora, es va tramar una conspiració militar contra el Govern de centreesquerra. Els generals colpistes van començar la seva operació el 17 de juliol. El pronunciament, però, va reeixir a mitges perquè una part de l'exèrcit i sobretot de la policia es va mantenir lleial al Govern. Aquest també va rebre el suport dels partits i sindicats d’esquerra, entre els quals va repartir armes. Així va començar una guerra civil en què els dos bàndols van cometre atrocitats.
El que va es va iniciar com un conflicte intern de seguida es va fer internacional. En només uns dies, l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista donaven suport directe als militars rebels. En canvi, França i el Regne Unit, les potències democràtiques més importants, van abandonar la República seguint una política anomenada de No- Intervenció. Aïllada i condemnada a la derrota, el setembre de 1936 el Govern de la República es va adreçar a la Unió Soviètica per aconseguir ajut militar.
Espanya semblava haver-se convertit en un camp de batalla en la lluita mundial contra el feixisme. L’agressió internacional i els esdeveniments que hi van tenir lloc van galvanitzar l’opinió pública mundial amb una intensitat sense precedents. La gran majoria de l’opinió pública donava suport a la causa de la República davant els rebels. Mentre que els Governs de Gran Bretanya i França seguien una política d’apaivagament envers les potències feixistes, persones corrents de tot el món van ajudar com van poder a derrotar els rebels i els seus aliats internacionals. Milions de persones es van unir o van contribuir a organitzacions de la societat civil que van recaptar fons i van enviar ajut a la República. Prop de 40.000 voluntaris van anar a lluitar a Espanya, gairebé tots a les Brigades Internacionals. Tota aquesta ajuda va ser important, però va ser minsa al costat de les gairebé quatre vegades més de soldats estrangers que van lluitar al bàndol de Franco.
Per a molts, Espanya era l’oportunitat de detenir l’avenç mundial del feixisme. Quatre mesos abans de l’inici de la guerra, França no va fer res quan Hitler va violar el Tractat de Versalles i va tornar a militaritzar el territori del Rin. L’octubre de 1936, Hitler i Mussolini es van fer socis polítics amb la creació de l’Eix. El juliol de 1937, mentre la guerra d’Espanya entrava en el seu segon any, Japó va envair Xina, duent a terme aviat noves atrocitats que van esgarrifar l’opinió mundial. El març de 1938, Alemanya va annexionar Àustria i, sis mesos més tard, Hitler va exigir de Txecoslovàquia el lliurament dels Sudets. Temoroses d’una nova guerra, França i Gran Bretanya van permetre que Hitler assolís els seus objectius. El març de 1939, mentre sonaven els darrers trets de la Guerra Civil espanyola, Hitler va ocupar el que quedava de Txecoslovàquia. Tres setmanes més tard, Mussolini envaïa Albània. L’1 de setembre, cinc mesos després del col·lapse de la República, Hitler envaïa Polònia. Acabava de començar la Segona Guerra Mundial.
Antonio Cazorla Sánchez i Adrian Shubert