Granada sense detonar d’un llançamines

Aquest projectil de morter Alemany 76 mm no va arribar a explotar i va aparèixer intacte en l’entorn de l’Hospital Clínic (Madrid) 78 després de la Guerra Civil. Els morters moderns es van generalitzar en el context de la Primera Guerra Mundial, on van esdevenir necessàries peces artilleres petites i lleugeres, que poguessin ser manipulades a les estretes fortificacions del front, i que efectuessin un tir de fins 90°. El llançamines de 76 mm sistema Erhardt va entrar en servei amb l’exèrcit alemany el 1911 i va ser dissenyat originàriament com a arma de setge, a partir de les experiències de la Guerra Russo-Japonesa (1905). Durant la Gran Guerra, però, es va posar al servei de les unitats d’infanteria a les trinxeres. Disparava un projectil de 4,6 quilos de pes a una distància de 300 metres. A Espanya els dos bàndols el van emprar: els republicans a través de l’ajuda soviètica i els insurrectes arran de captures de material republicà o directament des d’Alemanya. Els primers a arribar a la República ho van fer el 2 de febrer de 1937, quan van  entrar a Espanya 126 peces amb 6.290 projectils.

El Minenwerfer era una arma ideal per al front madrileny de la Ciutat Universitària, on es va estendre un laberint de trinxeres, de vegades només separades per pocs metres. L’entorn del Clínic va ser la zona més disputada d’aquest sector del front, s’hi van succeir els combats a partir de 1936 fins les darreres setmanes de la guerra. L’artilleria de trinxera hi va tenir un paper fonamental. A les fotografies aèries preses al final de la guerra s’observa la superfície perforada de cràters deixats per les explosions. En les prospeccions arqueològiques dutes a terme a la zona es van documentar nombrosos projectils sense explotar de diferents models de morter. Sempre hi ha un percentatge de projectils que no esclaten (un 10% com a mínim), però, en el cas de sòls sorrosos com el de la Ciutat Universitària, el percentatge augmenta considerablement. El Minenwerfer exemplifica el tipus d’armament amb què es va combatre a la Guerra Civil, especialment durant les primeres fases: heterogeni i obsolet. Tot i que ambdós bàndols van rebre materials cada cop més moderns, el cert és que l’heterogeneïtat va continuar essent un dels trets més definitoris de l’experiència bèl·lica, especialment en el bàndol republicà. Per altra banda, morters com el Minenwerfer ens recorden que la Guerra Civil va ser, en molts sentits i molts fronts, una repetició de la Primera Guerra Mundial i de les seves modalitats de combat.