Cantimplora militar amb tauler de joc incís

Aquesta cantimplora d’alumini era l’oficial de l’Exèrcit Espanyol abans de la Guerra Civil i va ser emprada per ambdós bàndols. La seva peculiaritat és que té gravat en un dels costats un tauler de joc.

El joc va tenir un paper important als fronts, especialment en els estables i secundaris -com ara el de Guadalajara, on es va trobar la cantimplora- en què els combats eren esporàdics. Durant la guerra, només una petita fracció del temps s’emprava combatent. Després de les tasques d’instrucció, fortificació i manteniment, els soldats disposaven de moltes hores lliures i tenien poc a fer. L’avorriment a les trinxeres es combatia llegint la premsa, escrivint cartes, conversant i jugant. A les posicions estables de la Guerra Civil, de fet, és relativament habitual trobar peces de dominó o de dames. Molt sovint, com en aquest cas, els homes fabricaven els seus propis materials de joc, per a la qual cosa empraven ossos, llaunes i d’altres objectes. Per a les fitxes es podien emprar pedres, monedes o vaines de munició. Jugar era una forma de matar el temps, d’enfortir lligams entre els camarades i evadir-se psicològicament: la concentració que implica jugar a les cartes o al tres en ratlla permetia que els soldats oblidessin per uns moments la seva situació. Per altra banda, històricament els jocs d’atzar creixen -de vegades fins a la ludopatia- en contextos altament imprevisibles, com són les guerres, on el que està en joc és la pròpia supervivència. Les autoritats militars en diversos moments han tractat de tallar-ho. En el cas de la Guerra Civil, sabem que alguns capellans castrenses desaprovaven el joc entre el combatents.