Soles fabricades amb neumàtic reutilitzat

El bon calçat era un dels béns més preuats dels soldats durant la Guerra Civil, però no era freqüent, especialment en l’exèrcit republicà. Aquestes soles van pertànyer a espardenyes emprades respectivament per un soldat lleial a la República que combatia a les muntanyes limítrofes entre Lleó i Astúries l’estiu de 1937 i per un soldat insurrecte que va combatre a l’ofensiva republicana de l’Alto Tajuña (Guadalajara) en la primavera de 1938. Ambdues estan fabricades sobre retall de neumàtic i en ambdues es pot identificar el logotip de Firestone. L’ús del cautxú de neumàtics per fer calçat es va generalitzar abans de la guerra en entorns rurals. És un indicador de l’arribada de materials industrials al camp, on la gran majoria d’objectes eren fabricats en el context domèstic o de la comunitat camperola, així com de l’economia del bé limitat que va caracteritzar el món rural espanyol durant la primera meitat del segle XX: tot era reutilitzat i reparat una infinitat de vegades. En el context de pauperització i autarquia de la postguerra, les soles de neumàtic van esdevenir encara més populars.

En el cas de la Guerra Civil, apareixen amb molta freqüència a fosses comunes, associades a les restes de jornalers i pagesos. També s’han documentat als fronts. Les espardenyes són poc adients per fer la guerra a qualsevol escenari: són molt incòmodes en les llargues marxes i no protegeixen bé el peu. Però, de tots els escenaris bèl·lics, els entorns muntanyosos són els pitjors per a aquest tipus de calçat: les soles de cautxú rellisquen damunt les roques, les pedres es claven als peus i el fred de l’hivern provoca penellons i congelacions greus. Molts dels casos d’amputacions i morts per congelació a la Batalla de Terol estaven relacionats amb l’ús d’espardenyes per part dels soldats.

La sola republicana va aparèixer en un abric de tropa de primera línia a Castiltejón (Puebla de Lillo, Lleó), una posició republicana que defensava un port de muntanya estratègic que donava accés a Astúries, l’últim bastió lleial al nord. A Castiltejón, tot transmet una impressió de penúria: els escassos béns, el material reutilitzat, l’armament obsolet. Aquest penúria era major si fos possible al nord pel seu aïllament de la resta del territori republicà. Tanmateix, fins i tot en l’exèrcit franquista millor proveït, les espardenyes encara eren comunes en moments avançats de la guerra, com demostra la sola de Guadalajara. El soldat que la duia era un recluta gairebé adolescent que va caure prop del poble d’Abánades els primers dies de l’ofensiva republicana d’abril de 1938.