Grafits del Batalló Madrid a un fortí de Ketura

Després de l’ofensiva fallida de Villareal (30 de novembre-24 de desembre de 1936), les forces republicanes al País Basc van enfortir les seves posicions a la zona limítrof entre Àlaba i Biscaia. Com a part d’aquest esforç defensiu es van construir un seguit de fortins entre els quals es troben els de Ketura (Zigoitia, Àlaba). La posició es va mantenir en mans lleials fins l’ofensiva insurrecta de la primavera de 1937: les fortificacions de Ketura van caure l’abril d’aquell any, aparentment sense massa resistència, contràriament a d’altres posicions veïnes.

Els fortins de Ketura van estar ocupats per un cert Batalló Madrid, del qual no existeix gaire informació. Coneixem la seva presència en el sector perquè van deixar un seguit de grafits, com el de la imatge, sobre les parets dels búnquers que defensaven. Al costat dels noms de les unitats han aparegut a més nombroses noms de persona, alguns amb indicació de rang (“Capità Álvarez”). La ideologia del batalló pot ser deduïda pels eslògans, símbols i sigles que formen part del corpus de grafits: “Visca l’Exèrcit Roig, la fals i el martell i la “UGT”. El Batalló Madrid era, de fet, una unitat socialista formada el setembre de 1936 i que es va incorporar al recent creat Exèrcit Basc (Euzko Gudarostea). Les referències a la Unió Soviètica evidencien la gran influència que va tenir el comunisme entre les organitzacions socialistes durant la Guerra Civil, mentre que el nom del batalló, així com les múltiples vegades que “Madrid” apareix repetit als grafits de Ketura, donen fe eloqüent de la importància de la capital per als republicans com a símbol de resistència i d’esperança en la derrota del feixisme. De fet, existeixen varis batallons “Madrid”, com els de la 48 Brigada Mixta que va operar en el front de Guadarrama i la XII Brigada Internacional.