Tasses de cafè

Les tasses de cafè de terrissa vidriada i amb decoració litografiada van esdevenir un objecte industrial freqüent a les llars espanyoles durant el primer terç del segle XX, tant en ambients urbans com rurals. La seva popularitat està relacionada amb la democratització dels hàbits que fins aleshores havien estat essencialment burgesos, com ara el consum de cafè i l’ús de la vaixella de representació. Les tasses en qüestió van aparèixer a Abánades, un petit poble a una de les regions més rurals d’Espanya, La Alcarria de Guadalajara. Les tasses són un testimoniatge, en primer lloc, de l’arribada, durant els anys trenta, d’objectes industrials i costums urbans de classe mitjana als recons més apartats d’Espanya. Però el context en què van aparèixer ens indica quelcom més perquè les tasses van ser trobades a un parapet espitllerat construït per les forces franquistes a finals de 1938.

El cafè era un bé escàs durant la Guerra Civil a causa de les dificultats de transport. Van ser comuns els succedanis com la xicoira i l’ordi torrat. No obstant, el bàndol franquista es va beneficiar de la importació de cafè a través del veí Portugal: només en una remesa van entrar al territori franquista 5.000 quilos de cafè i de sucre. L’Espanya insurrecta també va rebre donacions de països sud-americans: el diari El Siglo va organitzar una col·lecta a Colòmbia, que va fer arribar a la zona rebel 2.400 quilos de cafè l’octubre de 1938. La major donació va ser la de Getúlio Vargas, president de Brasil, consistent en 600 tones que ja van arribar el 1939, després de l’acabament de la guerra, i que van suposar grans beneficis per a Franco. És possible que els soldats d’Abánades consumissin cafè, però també algun succedani.

El lloc específic on van aparèixer les gerres ens informa de la situació dels fronts durant els darrers mesos de la guerra. El parapet espitllerat es trobava en primera línia i en enfilada de tir de les posicions republicanes, situades a només 300 metres. Que els soldats insurrectes poguessin prendre cafè (o succedanis) enfront de l’enemic i sense por de ser molestats indica l’escassa actitud defensiva de l'Exèrcit Popular en aquells moments. De fet, no van aparèixer bales o metralla que indiquin que el parapet fos castigat, però sí nombrosos casquets que mostren que des d’aquell indret s’obria foc contra els republicans.

Les tasses també ens parlen d’una pràctica comuna als fronts i de la qual s’ha escrit poc: el saqueig de les poblacions civils. El poble d’Abánades havia estat evacuat i els soldats van aprofitar per agafar el que necessitaven: de mobles a vaixella. Inversament, en acabar la guerra, els veïns no només van recuperar el que van poder de les seves pertinences sostretes, sinó que van fer bon ús de l’abundant material militar abandonat als fronts.