Medalla religiosa de Sant Josep i el Nen

L’ofensiva de l’Alto Tajuña, que van llançar els republicans el matí del 31 de març de 1938 en terres de Guadalajara va deixar milers de morts a ambdós bàndols. Un d’ells era el portador d’aquesta medalla de plata amb l’efígie de Sant Josep i el Nen. Les seves restes van aparèixer a una fossa superficial improvisada que era mig desfeta per l’efecte dels elements i dels animals. El combatent era un home jove, de menys de 25 anys i poc més de metre i mig d’altura. Estava armat amb un fusell Màuser i defensava el perímetre de la posició insurrecta de l’Enebrá Socarrá (Abánades), que probablement va caure el dia 1 o el 2 enfront d’un avenç en pinça republicà. El soldat no portava la medalla penjada del coll, sinó fixada a la guerrera amb  un imperdible, que és com se solien portar els amulets.

L’“amulet” o “amulet antibales” eren en general imatges del Sagrat Cor de Jesús on es podien llegir aquestes paraules. Eren molt freqüents entre els requetès, però no exclusivament. Desconeixem la procedència geogràfica del soldat, però no era enquadrat en una unitat pròpiament carlista. L’ús d’amulets entronca amb supersticions guerreres que són habituals en moltes cultures tradicionals: l’ús d’amulets és comú entre combatents islàmics i seguidors de religions tradicionals a l’Àfrica. Al igual que els soldats de la Guerra Civil amb els amulets antibales, consideren que aquests amulets impedeixen o si més no dificulten que l’enemic els ateny amb els seus projectils.

Tot i que els amulets no són  una mostra de catolicisme ortodox, van ser adoptades per la jerarquia catòlica com a símbol que el que s’estava lliurant a Espanya era una guerra de religió. L’agost de 1937, l’arquebisbe de Burgos va publicar un article en què parlava del culte al Sagrat Cor i cita “Amulets antibales, medalles i crucifixos” (noteu l'ordre), com a símbols que “tot està impregnat d’esperit religiós” i que, veient-los, fins el més incrèdul es convencerà que “el mòbil destacat d’aquesta guerra és l’exaltació de la Religió catòlica”. Es deixen així de banda d’altres motivacions, no estrictament religioses (o al menys canòniques), que feien que els soldats en portessin: la por, el desig de mantenir una parcel·la de control en un entorn impredictible i els vincles familiars. La iconografia de la insígnia religiosa, Sant Josep i el Nen, fan probable que la medalla de Sant Josep fos el regal d’una mare o àvia al soldat que anava al front i que, com molts altres, no en va tornar.