Llibres infantils

Tant els rebels com els republicans van fer esforços per mobilitzar els nens en el suport de la seva causa, el que la historiadora Verónica Sierra anomena la mobilització cultural dels nens. Les escoles en van ser el vehicle principal, però aquestes campanyes van arribar més enllà de les aules.

Publicat a Vitòria, a la zona franquista, el 1938, el llibre infantil Un héroe de diez años és un exemple de les diferents eines emprades. El protagonista del llibre, Pepe, és un fill obedient, catòlic devot i estudiant diligent. Com a premi, els seus pares l’envien a visitar la seva estimada àvia al poble on viu però, poc després de la seva arribada, esclata la Guerra Civil. El poble cau a mans de milicians republicans que cometen tota mena d’atrocitats, com, per exemple, cremar vius dos capellans. Després d’“alliberar” el poble, els “nacionalistes'' donen a Pepe la Medalla Militar per reconèixer la seva valentia durant l’ocupació.

A la zona republicana hi va haver un llibre similar, El més petit de tots, de Lola Anglada. Publicat en català el 1937, amb versions en castellà, francès i anglès, el llibre va promocionar l’ideal d’una nova societat més justa. La figura del Més Petit va ser inventada el 1936 per l’Oficina de Propaganda de la Generalitat per fomentar l’allistament en el recent creat Exèrcit de Catalunya. Va ser tan popular que es va acabar fabricant figuretes que es van vendre i fins i tot regalar a les botigues. També hi va haver una cançó.

Els llibres, les revistes i els còmics van ser alguns dels vehicles d’aquesta mobilització cultural. També hi va haver jocs i joguines. Alguns, com els soldats retallables, soldats de plom, avions i tancs de paper, rifles i fins i tot titelles de milicians que es venien al metro de Madrid, tenien una temàtica militar. També van aparèixer noves versions del joc de l’oca, dels jocs de daus i cuines de joguina amb temes relacionats amb la guerra.

Molts d’aquests esforços propagandístics venien de les organitzacions polítiques i sindicals. Alguns partits en van editar els seus propis; i partits i sindicats de tot tipus tenien branques juvenils que van fomentar la contribució dels nens a l’esforç bèl·lic. Uniformats i portant les banderes rellevants, els membres dels Pioners del Partit Comunista, els Pelais carlistes, i les Fletxes de la Falange, van celebrar les victòries militars i van participar en manifestacions. Les Joventuts Socialistes Unificades del PCE i PSOE van fundar fins i tot escoles ¡Alerta! que van donat prioritat a la formació militar.

Els nens no van ser només els receptors passius d’aquestes iniciatives dels adults. També es van mobilitzar ells mateixos. Es van vestir de soldats, milicians o infermeres, van fer simulacres de batalles i van inventar jocs com ara “la cua del racionament”. També van participar en la guerra, sobretot a la zona republicana, on van ser voluntaris per portar missatges a les milícies i vigilar les cues de les botigues.