“Donares la vida a un nen, salva un home de la mort”

Fer arribar sang ràpidament als soldats ferits per fer transfusions a prop del front va ser un dels avenços mèdics més importants de la Guerra Civil espanyola, però perquè fos eficaç va requerir que un gran nombre de persones donessin la seva sang.  “Donares la vida a un nen, salva un home de la mort”, el títol de la seva postal emesa a València per la Divisió Mèdica del Servei d'Hospitals de l'Exèrcit Republicà, presenta la donació de sang com una tasca de les dones, una continuació del seu paper tradicional de mare. En aquest sentit estava en línia amb altres missatges propagandístics de la zona republicana, que allunyaven les dones dels rols no tradicionals -inclòs el de portar armes- que havien assumit en l'impuls revolucionari de les primeres setmanes del conflicte, per retornar-les a rols tradicionals.

Aquesta idea tampoc no es va limitar a la República. Pilar Primo de Rivera, cap de la Secció Femenina de Falange, va descriure la donació de sang com el “treball silenciós dels qui, com a dones, no han pogut donar-la al front”. I la pel·lícula franquista Defensors de la fe, de Russell Palmer, conté una seqüència que mostra dones joves donant sang mentre el narrador diu: “Encara que no tothom pot donar la seva sang… per a aquestes joves és la cinquena contribució d'aquest tipus” . D'altra banda, el novembre de 1936, el mateix Franco va ordenar que tots els membres de la rereguarda donessin sang.

Tot i això, el curtmetratge en català Transfusió de Sang, de 1937, sobre el servei de transfusió establert a Barcelona pel Dr. Frederic Duran i Jordà ofereix una visió diferent. L'escena inicial mostra la furgoneta del servei amb un home donant sang pintat en un lateral, i mentrestant homes com dones apareixen com a donants, encara que només es veu els primers donant sang. Se'ns diu que el servei extreu sang de totes les persones “independentment de la seva edat, sexe o creences polítiques” que vulguin ajudar la causa. No se sap qui van ser realment els donants, però amb tants homes al front, és probable que molts fossin dones. Els donants voluntaris també van rebre cupons per a aliments com llaunes de cigrons, oli d'oliva i sucre, cosa que podria haver incitat les dones, responsables d'alimentar les seves famílies, a donar.