Protegint el patrimoni artístic

El bombardeig aeri de Madrid que els rebels van iniciar el novembre de 1936 va matar molts dels residents de la capital. També va representar una amenaça potencialment catastròfica per al patrimoni artístic i cultural de les biblioteques i museus de la ciutat, entre ells el Museu del Prado, una de les galeries d’art més importants del món, que va ser bombardejada el 16 de novembre.

Quan el Govern de la República va decidir marxar a València, va ordenar al Prado traslladar les seves obres mestres a la nova capital. Entre el 5 de novembre de 1936 i el 5 de febrer de 1938, unes 22 caravanes de camions van transportar 391 quadres i 181 dibuixos a València. Aquesta fotografia mostra un vehicle prestat per l’exèrcit just abans de sortir de Madrid. A València, les obres d’art van ser instal·lades a dos edificis històrics especialment condicionats per rebre’ls: les Torres de Serrano, una Fortalesa del Segle XIV, i el Col·legi del Patriarca, un seminari del Segle XVI.

Tanmateix, el periple de les obres del Prado no va acabar a València. El març de 1938, quan l’avenç franquista cap al Mediterrani amenaçava amb tallar la carretera entre València i Catalunya, el Govern va enviar les obres d’art a Figueras, prop de la frontera amb França. Durant el trasllat dos dels quadres més famosos de Goya, el Dos de Mayo i el Tres de Mayo, van patir danys. Més tard, quan els franquistes van llançar la seva ofensiva contra Catalunya, el Govern va decidir traslladar les seves obres a la seu de la Lliga de Nacions a Ginebra fins l’acabament de la guerra.  Entre el 4 i el 9 de febrer, uns 71 camions les van transportar a França, on, el dia 12, es van posar en trens en direcció a Ginebra. Van arribar-hi cinc dies més tard. El 30 de març, la vetlla del final de la guerra, la Lliga va traslladar la propietat de les obres al Govern de Franco. Llevat d’unes peces exhibides a Ginebra durant l’estiu de 1939, les obres d’art van emprendre el seu viatge de retorn el maig. Aquestes darreres van sortir de Ginebra el 5 de setembre, arribant a Madrid quatre dies més tard.

Aleshores ja havia esclatat la Segona Guerra Mundial. Els esforços de la República per protegir el patrimoni artístic nacional van servir de lliçó i model durant aquest nou conflicte. Els holandesos van traslladar la Ronda de nit de Rembrandt i milers de quadres més a uns búnquers a la costa i tot seguit a una mina prop de Maastricht. La National Gallery de Londres va enviar la seva col·lecció a una mina de pissarra al País de Gales i el Louvre va guardar 3.690 dels seus objectes en remots castells rurals. L’operació més massiva amb escreix va ser efectuada a la Unió Soviètica: l’Ermitatge va enviar més d’un milió de peces a Sverdlovsk a les muntanyes Urals, on van romandre fins el final de la guerra.