Bitllet municipal de 25 cèntims
Repository: Adrian Shubert Personal Collection, Toronto, Canada
Creator: Consell Municipal de Granollers
Date Created: 1937
Type: Bank notes
Extent: 1 item
Geographic Region: Granollers
41.60796, 2.2876
Aquest bitllet de 25 cèntims va ser emès per l’Ajuntament de Granollers (Barcelona) el 1937. En el fons de la cara apareix la silueta d’una fàbrica; enfront, un obrer i un pagès es donen la mà al voltant de l’escut de Catalunya. Al revés, es veu la paraula “Emancipació”, amb un obrer i vàries xemeneies al darrera. Va ser un dels més de 7.000 bitllets diferents emesos per uns 2.000 governs locals, provincials i regionals en territori republicà entre l’inici de la guerra i finals de 1937. Demostra de forma tan poderosa com mundana -i que recordava als ciutadans diàriament- la fragmentació de l’Estat Republicà provocada per la rebel·lió militar i els problemes que aquesta va tenir per recompondre una funció estatal tan bàsica.
Mentre el fracassat cop militar va esdevenir un conflicte molt més llarg, el Govern republicà va retirar les monedes de plata per crear una reserva estratègica però no va crear cap substitut de les de 10, 25 i 50 cèntims, la moneda fraccionària, que tenia un paper clau en la vida quotidiana de la gent. Si algú intentava comprar un quilo de pa que costava 70 cèntims o prendre’s un cafè a un bar que en costava 20, no hi havia manera de tornar-li el canvi.
Les respostes a aquesta situació van sorgir des d’a baix. La primera va ser el troc. Després, els comerciants van emetre els seus propis vals, però aquests tenien l’inconvenient de valer només a una botiga i van provocar protestes. La resposta següent va ser que els comerços d’un poble van emetre bitllets que es podien gastar a tot arreu. La solució més important i duradora va arribar quan els ajuntaments i, en menor mesura, els governs provincials, van decidir emetre bitlles que eren vàlids al seu territori. També van emetre els seus propis bitllets alguns sindicats, partits polítics i unitats militars. La major part de tots aquests bitllets van ser emesos el 1937.
El fenomen va ser més comú a Catalunya, on es van emetre prop de la meitat d’aquests bitllets. Van començar el 21 de setembre de 1936 amb un decret pel qual la Generalitat va crear la seva pròpia divisa, part d’una política més àmplia de fer-se amb les competències de l’Estat central. Quan la Generalitat va autoritzar els ajuntaments a emetre bitllets de petita denominació, 773 municipis catalans dels 1.055 ho van fer.
En alguns casos, denominacions, comunitats i graus van substituir la pesseta i els cèntims. Hi havia llocs on el municipi va adoptar un nou nom, com ara els més de cent pobles que no van incloure en els bitllets la paraula “Sant” o “Santa”. Els mateixos objectes mostraven una varietat sorprenent. Hi va haver mides, formes, i dissenys diferents, entre els quals rodó i romboidal, a més del tradicional rectangular. Es van fer de paper, cuir, cartó, pergamí i plàstic. Fins i tot es van reciclar objectes vells: a Besora, es van trencar les targetes de visita del capellà i es va segellar cada meitat amb l’escut municipal.
El Govern de la República va començar a restablir el seu control sobre els diners el desembre de 1937, però, quan va provar de recuperar el seu monopoli, la Fàbrica de Moneda va ser incapaç de produir les monedes que feien falta. Per tal de substituir els bitllets locals, el Govern va recórrer a enganxar segells i timbres de l’Estat en fitxes de cartró que duien l’escut republicà. Concebuda com una mesura provisional, seguia en peu quan va acabar la guerra. La República mai no va aconseguir tornar a imposar la normalitat monetària.