Atacs a refugiats

La guerra va crear un nombre ingent de refugiats interns. La conquesta pels rebels de territoris controlats per la República i les notícies de la repressió que es duia a terme van impulsar fins 3 milions de persones a fugir per cercar llocs segurs. Rebre aquests refugiats va causar encara més problemes a les autoritats republicanes, que ja s’esforçaven per nodrir la població. L’avançada rebel cap a Madrid l'estiu del 1936 va obligar molta gent a escapar-se d’Extremadura, Andalusia i Toledo. A molts pobles més de la meitat de la població va marxar. Aviat Madrid, el seu destí, va ser desbordat per l’arribada d’uns 500.000 refugiats.

A principis de novembre, amb els rebels a les portes de Madrid, el Govern es va traslladar a València, deixant la Junta de Defensa de Madrid encarregada de la capital. Aquesta Junta va començar a organitzar l’evacuació de la ciutat. El febrer del 1937, la Conselleria d’Evacuació, amb la col·laboració de la Creu Roja, Socors Roig Internacional, i els sindicats i partits polítics, ja havia traslladat unes 450.000 persones a d’altres llocs del territori republicà, sobretot a les províncies de Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tarragona i Girona.

Abans de la conquesta de Catalunya el 1939, el més gran flux de refugiats es va produir el febrer del 1937. L’assalt franquista a Málaga, que va començar el 3 de febrer, va provocar un èxode massiu de civils conegut com la Desbandá. Després d’haver escoltat els esgarrifosos discursos del General Queipo de Llano i de rebre notícies esgarrifoses de la repressió rebel en d’altres indrets, unes 150.000 persones, en la seva major part nens i dones, van agafar la carretera de la costa per caminar els 200 quilòmetres a Almería. Durant cinc dies, van ser atacats per tancs, artilleria, vaixells i avions rebels, alemanys i italians. Aquests atacs van continuar fins i tot després de l’arribada dels refugiats a Almería. Van morir com a mínim 5.000 persones.

L’únic testimoniatge visual d’aquest crim de guerra són les fotografies fetes per Hazen Sise, que va treballar al Servei Canadenc de Transfusions de Sang dirigit pel metge Norman Bethune. Sise i Bethune estaven de camí a Málaga quan es van assabentar de l’èxode i van passar tres dies duent els refugiats a Almería en la seva ambulància. Bethune va incloure les fotos del seu col·lega en el llibret El crimen en la Carretera Málaga-Almería que va ser publicat poc després.