“Tu, dona”

Als llocs on l’alçament militar va ser derrotat, les dones van contribuir a l’esforç bèl·lic de diferents maneres. Si més no, al principi, aquestes incloïen la possibilitat de formar part d’una de les milícies que van sorgir per combatre els rebels. Tanmateix, cap organització política o sindical estava disposada a aguantar durant molt de temps la figura de la dona combatent. Ben aviat, es va encoratjar les dones a dedicar-se a tasques més pròpies dels rols de gènere establerts. Aquesta visió més estreta es mostra en aquest cartell creat per les Agrupacions de Dones Antifeixistes (AMA), l’organització de dones més nombrosa a l’Espanya republicana.

Les AMA van ser fundades l’any 1933 com a secció espanyola del Comitè Mundial contra la Guerra i el Feixisme del Komintern. Malgrat els seus orígens comunistes i el paper clau de Dolores Ibárruri, les AMA sempre van ser obertes a dones d’altres partits i van arribar a comptar amb figures com ara la socialista Margarita Nelken i la republicana Victoria Kent entre les seus dirigents. Tanmateix, els comunistes sempre van mantenir el seu control sobre l’organització. Durant la Guerra Civil, altres organitzacions de dones es van adherir a les AMA, que va arribar a aplegar uns 60.000 membres. També van gaudir del suport del Govern de la República, que els va encarregar un comitè per coordinar les activitats femenines a la rereguarda. L’altra organització de dones important, l’anarquista Mujeres Libres, amb les seves 25.000 afiliades, afavoria la política netament feminista de l’antifeixisme de les AMA i sempre va mantenir la seva independència.

El cartell s’adreça directament a les dones: “Tu dona… vosaltres dones, podeu fer molt. Les DONES ANTIFEIXISTES lluiten i treballen al front i a la rereguarda. Vine amb nosaltres. Tant se val si ets comunista, socialista, anarquista, republicana, o sense partit; ens aplegarà un denominador comú: l’odi al feixisme! Obreres, pageses, intel·lectuals, senzillament dones!” Acaba adreçant-se a les dones que compleixen la tasca femenina més important de totes. “Mares! Ingresseu en les AGRUPACIONS DE DONES ANTIFEIXISTES que lluiten sense descans per l’Espanya de demà, per un avenir lluminós per als vostres fills!” Les imatges mostren dones lliurades a tasques considerades típicament femenines, com ara la costura, la mitja o les feines agrícoles, o a treballs més moderns que es consideraven extensions dels seus valors suposadament naturals com professores, infermeres, o treballadores tèxtils. Cap dona apareix en un context masculí com la indústria pesant o la fabricació d’armaments, tot i que aquest ocupava dones. I en cap cas d’una dona que portés armes.

Aquest missatge va ser àmpliament compartit a la zona republicana. L’Exèrcit Popular va treure uns quants cartells culpant les dones de causar malalties venèries, que es comparaven amb la deserció i eren considerades tan perilloses com les bales de l’enemic. Fins i tot, Mujeres Libres, l’organització més radical en temes feministes, va arribar a rebutjar la dona combatent. El setembre del 1936 va publicar un article titulat “Els homes al front, les dones a la feina.”