Cementiri de Paracuellos

La immensa creu al rerefons de la foto pot ser vista clarament pel viatger que surti o arribi a l’aeroport internacional de Madrid, que està a menys de deu quilòmetres de distancia. La creu presideix el Cementiri dels Màrtirs de Paracuellos que va ser construït després de la guerra al damunt de set fosses que contenien les restes de les 2.500 persones assassinades pels republicans entre el 7 de novembre i el 5 de desembre de 1936 per ser simpatitzants dels rebels.

Amb les forces rebels als afores de Madrid, el 6 de novembre el Govern de la República es va traslladar a València, deixant la capital sota la Junta de Defensa de Madrid (JDM) encapçalada pel General José Miaja. La Junta comprenia representants de totes les forces polítiques que donaven suport a la República. La Conselleria d’Ordre Públic va quedar en mans del líder de les Juventuts Socialistes Unificades (JSU) Santiago Carrillo, qui aleshores tenia 21 anys i que seria, entre 1960 i 1982, el dirigent del Partit Comunista.

Començant el dia 7, es van treure els presoners de les presons, suposadament per traslladar-los a llocs més segurs. Tanmateix, els van dur en camió a Paracuellos del Jarama, a uns 25 kilòmetres del centre de la capital i els van afusellar als afores del poble. Abans de morir, els presoners podien veure els cossos dels que havien estat assassinats abans i encara no havien estat enterrats. El dia 10, el flamant director de presons, l’anarquista Melchor Rodríguez, a qui alguns franquistes més tard van donar el sobrenom d’“Àngel Roig”, va fer interrompre les matances, però van reprendre quan el ministre de Justícia, el també anarquista Juan García Oliver, va destituir Rodríguez. Es van acabar completament quan aquell va tornar a ocupar el càrrec a principis de desembre.

Els responsables de les matances van ser els membres del Comitè Provincial d’Investigació Pública (CPIP), un dels nombrosos tribunals revolucionaris que es van crear després de la rebel·lió militar de juliol i del posterior trasbalsament de les estructures de l’Estat. Els membres del CPIP eren una barreja d’obrers i classes mitjanes, homes majoritàriament entre els 20 i els 30 anys, de tendències polítiques diverses, sobretot anarquistes, comunistes i socialistes. Les matances protagonitzades pel CPIP no van començar a Paracuellos, però aquestes van ser d’una escala molt superior a les anteriors.

Les matances de Paracuellos van ser la pitjor atrocitat que va tenir lloc en la zona republicana i han estat molt controvertides durant molt de temps. Alguns autors de dretes les han comparades amb la massacre de Katyn durant la Segona Guerra Mundial i se’ls ha donat el nom fins i tot de “genocidi d’esquerres”. Tanmateix, les controvèrsies sorgeixen també a les interpretacions d’historiadors professionals gens sospitosos de simpatitzar amb el franquisme. Hi ha un seguit de preguntes en joc. Les matances van ser planejades o van ser una resposta improvisada a l’atac franquista a Madrid i al temor a les activitats de la suposada “cinquena columna” dins la ciutat? La decisió de matar els presoners va ser presa pels líders de la JSY i els anarquistes, o hi van estar implicats agents soviètics? Quin va ser el paper exacte de Santiago Carrillo i del seu número dos, José Cazorla, de la JDM i del Govern de la República?