Una heroïna franquista

En aquesta petita fotografia colorada a mà apareix María Paz Martínez Unciti vestida amb l’uniforme de la Secció Femenina de la Falange. Després del seu assassinat a Madrid als 18 anys el novembre de 1936, la seva germana va fundar l’Auxilio Azul María Paz, una organització les activitats de la qual demostren com la guerra va crear oportunitats perquè les dones nacionalistes contribuïssin a l’esforç bèl·lic que anaven més enllà del rol de gènere establert.

L'Auxilio Azul va esdevenir una xarxa d’unes 6.000 dones i va ser actiu durant tota la guerra sense ser detectat per les autoritats republicanes. Els seus membres van actuar de diferents maneres: van subministrar menjar, roba i aixopluc per als perseguits, van falsificar documents, van portar capellans a celebrar misses clandestines, van crear una xarxa de gairebé 300 infermeres que van assistir malalts i ferits, van organitzar rutes de fugida cap al territori rebel i van mantenir amagatalls, entre ells un al mateix edifici on un diari socialista va tenir les seves oficines, van infiltrar el Servei d’Intel·ligència Militar (SIM) i van descobrir la identitat d’uns quants agents republicans que treballaven a la zona franquista; i van recollir informació que es va emprar en la persecució de republicans després de la guerra.

També a d’altres ciutats republicanes, com ara Barcelona i València, catòliques conservadores i dones falangistes van participar en la Cinquena Columna. I no només a aquelles ciutats. A Almería, el Socors Blanc, composat només de dones, va ajudar a organitzar misses clandestines, va ajudar 500 persones a fugir a la zona franquista, va recollir intel·ligència sobre les defenses locals, va organitzar protestes de dones contra les condicions de vida i va contribuir a soscavar la moral republicana difonent rumors derrotistes.

Les dones també van tenir un paper important en la Cinquena Columna en zones rurals, per exemple als pobles al voltant de Guadix (Granada). Entre d’altres coses, van comunicar informació sobre el desplegament de tropes i van dur a terme actes de sabotatge.

Les dones franquistes van ser actives en l’àmbit de l’espionatge i contraespionatge i en el procés de la intel·ligència. Tres exemples clau: el servei d’intel·ligència franquista al sud de França; la creació de l’anomenat Dossier Cataluña a Sant Sebastià que va recopilar i organitzar informacions sobre Catalunya, i la creació de l’immens arxiu de la Comissió Nacional per a la Recuperació de Documents a Salamanca que va ser el cor de la repressió de la postguerra.

La dictadura franquista va reconèixer els serveis de les dones que havien participat en aquestes activitats, el qual els va permetre demanar llocs de feina en el sector públic, entre d’altres privilegis. Tanmateix, pel que fa a la memòria oficial, l’extensa i diversa actuació d’aquelles dones va ser monopolitzada de seguida pel partit oficial del nou règim, que en va incloure unes quantes en el seu panteó de màrtirs. La més coneguda va ser María Paz Martínez Unciti.