L’Exèrcit Popular de Catalunya
Repository: Archivo familiar Pérez de Rozas
Creator: Pérez de Rozas, Carlos
Date Created: 1937-01-07
Type: Photograph
Extent: 1 item
41.38289, 2.17743
El sollevament militar va provocar que la majoria de l'exèrcit regular quedés alineat amb els sollevats. El Govern de la República, com a resposta, va dissoldre l'exèrcit. Va afrontar les primeres setmanes de combat amb uns pocs militars republicans i, sobretot, amb un model de columnes i milícies de partits i sindicats que, integrats per voluntaris i sense negar la seva valentia i implicació, distaven d'un model professional tant en el coneixement de les arts militars com en la utilització de l’armament. Aquestes columnes i milícies es van desplaçar sobretot des de Catalunya cap a Mallorca i Eivissa, així com a la regió veïna d'Aragó. En el primer cas van fracassar estrepitosament. I en el segon van aconseguir estabilitzar el front, però no van poder generar una ofensiva.
Els 40.000 voluntaris catalans que s'havien desplaçat al front van començar a ser víctimes del cansament i del descoratjament, especialment a partir de novembre de 1936. A més, la ineficiència bèl·lica d'aquest model va forçar a les autoritats republicanes a apostar per un model professionalitzat. El Govern de la República es va decantar per la creació d'un nou exèrcit professional, instruït en el coneixement militar i amb una estructura que pogués fer front de manera efectiva al seu adversari. L'Exèrcit Popular de la República naixia l'octubre de 1936. El model passava per militaritzar les columnes i milícies, establir un sistema de lleves obligatòries i formar nous quadres militars. Ara bé, no va ser ben rebut, ni assumit, per CNT, FAI i POUM, partidaris de continuar amb el model de columnes i milícies.
En aquest context, el Govern de la Generalitat va dissenyar la creació d'un Exèrcit Popular de Catalunya a inicis de desembre de 1936, que estaria integrat per 9 regiments d'infanteria i 3 d'artilleria, amb els seus corresponents grups auxiliars, que haurien d’estar integrats per les lleves de 1934 i 1935. No obstant això, aquestes dues lleves no van aconseguir reclutar-se, precisament a causa del boicot sistemàtic de la major part dels cridats a files. L'Exèrcit Popular de Catalunya, per tant, no va poder dur-se a terme. En canvi, sí que va ser un èxit la creació de l'Escola Popular d'Instructors de Guerra, que es va encarregar de la instrucció de 1.885 brigades i alferes, molts dels quals van acabar ascendits a tinent o capità. A la fotografia, els podem veure al pati central de l'Escola Popular de Guerra el 7 de gener de 1937. La seva formació va ser eficient i es va convertir en un model que es va reproduir a altres parts del territori republicà.
Les tensions entre partidaris i detractors de l'Exèrcit Popular de la República van quedar resoltes després dels Fets de Maig de 1937, quan el sistema de milícies i columnes va ser absorbit per l'Exèrcit de la República, no sense oposició de CNT, FAI i POUM. A partir d'aquest moment, l'exèrcit republicà va quedar integrat per lleves i amb una escassa presència de voluntaris. La contribució catalana a l'Exèrcit Popular de la República pot estimar-se, aproximadament, en un 25% del total dels seus membres a mitjan 1937, és a dir, uns 130.00 efectius; així com, aproximadament, un 35% a mitjan 1938, uns 230.000 efectius. Les morts de soldats catalans a l'Exèrcit Popular de la República es van situar, aproximadament, en unes 38.000.
JPF