Barcelona, 19 de juliol, 1936
Creator: Torrents, P. Luis, 1891-1966
Repository: Archivo Fotográfico de Barcelona
Date Created: 1936-07-19
Type: Photograph
Extent: 1 item
41.38289, 2.17743
La matinada del 19 de juliol de 1936 es va iniciar la Guerra Civil a Catalunya. Els aproximadament 5.000 efectius de la guarnició militar de Barcelona es van sollevar, comandats per Álvaro Fernández Burriel i Justo Legorburu Domínguez-Matamoros. Se'ls hi van sumar, encara que amb unes certes dosis de passivitat i alguns dubtes, la resta de les guarnicions militars a Catalunya, concretament a les ciutats de Girona, Tarragona, Lleida, La Seu d'Urgell i Mataró. Girona i Lleida va ser on la revolta va progressar més, mentre que a Tarragona es va viure la situació inversa, encara que en tots els casos van deposar les armes després de la derrota dels sollevats a Barcelona. A la capital catalana, els sollevats es van dirigir cap al centre de la ciutat, arribant a ocupar la cèntrica Plaça Catalunya. No obstant això, la reacció institucional i ciutadana va ser immediata i va estar marcada per una dinàmica de col·laboració, en bona mesura perquè es tenia coneixement dels preparatius del sollevament.
A nivell institucional, el Govern autonòmic de la Generalitat de Catalunya va mobilitzar la Guàrdia de Seguretat i d'Assalt, amb els seus 2.000 efectius, el primer cos que es va enfrontar als revoltats, juntament amb els Mossos d'Esquadra. Posteriorment, però no de manera immediata, se'ls hi van unir els membres de la Guàrdia Civil, que en el cas de Barcelona eren uns 1.500 efectius, mentre ciutadans armats ocupaven nombrosos carrers de les zones obreres de Barcelona (Poblesec, Poblenou, Paral·lel i Sant Andreu). Pertanyien a l'hegemònica i anarcosindicalista Confederació Nacional de Treball (CNT), però també hi participaren socialistes, comunistes ortodoxes i heterodoxes, així com liberals republicans nacionalistes (alguns separatistes). Disposaven de poques armes, però el seu paper va ser clau a l’hora de donar suport a les forces de l'ordre.
Els Guàrdies d'Assalt van ser determinants en els combats del 19 de juliol a Barcelona, que van ser intensos i van incloure nombroses barricades. A mesura que transcorrien les hores, la mobilització ciutadana va augmentar exponencialment, així com la seva disponibilitat d'armes després d'assaltar les casernes de Sant Andreu -amb 30.000 fusells- i, també, del Bruc. Els enfrontaments es van prolongar fins al 21 de juliol, encara que el dia 20 la revolta estava notablement afeblida, tal com recull la poc coneguda fotografia de Josep Maria Segarra i Plana.
Els principals autors del sollevament van ser detinguts, incloent-hi el general Manuel Goded que s'havia traslladat des de Palma a Barcelona amb l’objectiu de dirigir el sollevament al conjunt de Catalunya. La Generalitat va quedar superada per aquesta mobilització civil i va buscar un mecanisme per compartir la nova realitat, amb la creació de Comitès de Milícies Antifeixistes a nivell municipal en tant que entitat sorgida de la mobilització ciutadana a cada poble i ciutat després de la lluita contra el sollevament dels militars. Aquests comitès i la Generalitat van cooperar en alguns aspectes -com en la seguretat interior-, però es van ignorar en molts altres a l'hora de gestionar la nova realitat revolucionària sorgida després del fracàs del sollevament militar a Catalunya.
JPF