Les restes mecàniques de La Retirada
Repository: Arxiu Antoni Campañà
Creator: Campañá i Bandranas, Antoni, 1906-1989
Date Created: 1939-03
Type: Photograph
Extent: 1 item
42.42743, 3.15888
Podria ser simplement un Buick Series 27 Master Six en un antic accident en una carretera polsegosa qualsevol, però és l'exemple mecànic d'un drama humà massiu. Entre el 27 de gener i el 10 de febrer de 1939 centenars de milers de catalans, juntament amb altres refugiats de Madrid o Andalusia, soldats dels exèrcits de la República així com càrrecs institucionals de les Generalitat de Catalunya i del govern espanyol, van fugir de l’avenç de les tropes de Franco.
El 26 de gener Barcelona queia a les mans del general Yagüe i les carreteres catalanes cap a la frontera francesa s'omplien d'immenses caravanes de refugiats. A Figueres, a tocar de la frontera, el president del govern, Juan Negrín, encara tindria ànims per organitzar una darrera sessió de les Corts. Mentrestant, cadascun amb els seus mitjans, entre 250.000 i 500.000 persones intentaven arribar als passos fronterers per evitar la que creien segura repressió. Madrid no s'havia rendit, València tampoc, però quan els franquistes van copar tota la frontera catalana el 10 de febrer, es va entendre que la República estava liquidada.
Alguns fotògrafs com Robert Capa van immortalitzar els que en ple hivern intentaven passar per Portbou, Molló o Camprodon entre la neu i els bombardejos de la Regia Aeronautica italiana. En arribar a la frontera, oberta el 27 de gener, els gendarmes desarmaven els soldats i els distribuïen, com les dones i els nens, en camps de refugiats -o de presoners-. Les muntanyes d'armament omplirien els setmanaris de París. També els descampats del Rosselló amb tancs, camions i vehicles dels afortunats que no havien hagut d'arribar-hi a peu.
Per uns, aquell trajecte des de Barcelona o des dels pobles on es van incorporar a la caravana era l'inici del seu exili; per als perseguidors sense cap consideració humanitària, era el principi de la fi de la seva guerra victoriosa.
La fotografia resumeix tota la varietat de sensacions al voltant del drama. Les autoritats republicanes van intentar organitzar l’evacuació, però tot va ser caòtic. Els càrrecs, com el president català Lluís Companys amb el Lehendakari basc J. A. Aguirre, van poder gaudir de vehicles i diferents allotjaments en llocs preparats abans d'exiliar-se el 5 de febrer el mateix dia que el president de la República, Manuel Azaña. La majoria no tindria aquesta sort havent de passar a França a peu.
Antoni Campañà (1909-1989), fotògraf professional i xofer de l'Exèrcit republicà de l'Aire, decidiria no exiliar-se i entregar-se als ocupants franquistes a la Caserna del Bruc a Barcelona. Ajudat per un col·lega franquista, podria fotografiar el rastre d'aquell exili massiu del qual no n'havia format part. La seva sèrie fotogràfica de les restes mecàniques de La Retirada republicana per Portbou no va trobar els milers de persones sinó la seva absència. El cotxe fotografiat a l'Avinguda de Barcelona intencionadament estimbat per no deixar-lo als perseguidors un cop fet malbé o sense benzina, ens explica el drama sense cadàvers ni nens plorant com els que de debò hi van passar poc abans.
AGV