Moviments dels fronts i moviment de refugiats

Els repetits èxits militars dels rebels van produir fluxos massius de refugiats, que finalment van assolir un total de 3 milions de persones, que cercaven seguretat a les parts d'Espanya sota control republicà. Alguns fugirien més d'una vegada. Aquest mapa il·lustra aquest procés d'avenços rebels (les línies blaves) i el posterior moviment de refugiats (les línies vermelles).

El primer gran episodi va ser la fugida provocada per l’avenç de les tropes de l'Exèrcit d'Àfrica durant l'estiu i la tardor de 1936 des del Sud, per Andalusia i Extremadura i girant després cap al centre i Madrid. A aquesta ciutat van arribar gairebé 500.000 camperols terroritzats per les notícies i rumors sobre les atrocitats comeses per les tropes rebels. Quan la ciutat fou assetjada i començaren, el novembre de 1936, els continus atacs aeris, les autoritats republicanes els evaquaren, juntament amb els nens, les seves mares i els ancians i malalts, a llocs més segurs i millor proveïts a la costa mediterrània. Aquest va ser el segon gran flux de refugiats.

El tercer gran moviment va ser la fugida de desenes de milers de persones de Màlaga i la costa granadina cap a Almeria el febrer de 1937, quan aquella ciutat va ser presa pels franquistes. L’anomenada “Desbandá” es desenvolupà de manera tràgica donat que els refugiats foren atacats repetidament per l'aviació i l’armada rebels. Un cop a Almeria, les autoritats republicanes enviaren a la majoria dels supervivents cap a altres províncies mediterrànies.

El quart gran episodi de refugiats va ser a l'estiu de 1937, quan la borsa republicana del nord va començar a enfonsar-se davant l'avenç franquista. Va ser un moviment sobretot dins de les regions del País Basc, Astúries i Santander. Si bé alguns milers de persones aconseguiren arribar a França per mar, la majoria quedà aviat sota control franquista.

L'últim gran moviment començà a finals del 1938 i va acabà el febrer del 1939 amb la caiguda de tot Aragó i Catalunya en mans dels franquistes. Aleshores hi havia en aquesta última regió de 3 milions de persones prop de 900.000 refugiats d’arreu d’Espanya.

La conquesta franquista de Catalunya provocaria una altra fugida massiva, però aquesta vegada no hi havia cap lloc segur dins del país on poguessin anar els refugiats. Uns 450.000 espanyols van creuar la frontera amb França i es van convertir en exiliats, si bé uns 300.000 retornarien a Espanya durant ese mismo año.