La Legió Còndor i “els altres Guernicas”

Guernica, villa foral basca de gran simbolisme per al nacionalisme basc perquè albergava la Casa de Juntes i l’arbre que simbolitza les llibertats nacionals d’Euskadi, va ser destruïda el 26 d’abril de 1937 per un atac aeri de la Legió Còndor nazi amb la col·laboració de l’Aviazione Legionaria fascista italiana. La villa va ser bombardejada i incendiada per vàries onades d’avions Junkers 52, Heinkel 111, Dornier 17 i Savoia-Marchetti SM.79, acompanyats per Heinkel 51 i Messerschmitt 109 de caça i metrallament durant l’ofensiva franquista contra Bilbao. Els avions procedien de Vitòria, Logronyo i Sòria i van emprar primer bombes trencadores i després bombes incendiàries. En concret, bombes de 250 i 50 kg, així com tres mil projectils incendiaris d’alumini d’1 kg. Els caces van metrallar la població al descobert. El centre urbà de la villa va ser rasat i el 85 per cent dels edificis -d’un total de 271- van ser destruïts.

Quatre dies més tard, el comandant de la Legió Còndor, Wolfram von Richthofen, va escriure al seu diari: “Guernica… literalment rasada. Atac dut a terme amb bombes de 250 kg i bombes incendiàries -en torn a un terç del total. Quan va arribar la primera esquadrilla de  Junkers, ja hi havia fum a tot arreu; ningú no va poder identificar els objectius de les carreteres, el pont i el suburbi, per la qual cosa senzillament van deixar caure totes les bombes damunt el centre... Els materials de les cases: teulades de teules, porxos i entramats de fusta completament rasats… Encara es poden veure cràters de bombes al carrer. Senzillament fantàstic… Èxit tècnic complet de les nostres bombes de 250 quilos i les d’1 quilo, incendiàries”. Pel contrari, no es van atacar ni les fàbriques ni el pont d’Errentería, el qual evidencia la voluntats dels atacants d’actuar sobre objectes civils. El seu objectiu era assajar el bombardeig incendiari sobre edificis i poblacions de dimensions i estructura semblants a d’altres de països veïns d’Alemanya com Polònia i Bèlgica, de cara a futures operacions bèl·liques.

El resultat del bombardeig de Guernica en termes de víctimes, va ser, segons les darreres recerques, d’en torn als 300 morts, moltes de les quals es van produir dins un refugi aeri que va ser colpit. El Govern Basc va estimar els morts en prop de 2.000.  És un tema que encara és polèmic. Mai no se sabrà amb certesa el nombre exacte de morts atès que el dia del bombardeig era dia de mercat i hi havia a la població moltes persones no residents. Això, unit al fet que el desenrunament total de les ruïnes de la vila no es va fer fins el 1941, va impedir la identificació de moltes de les restes que van anar apareixent.

El que va tenir lloc a Guernica es va difondre ràpidament i es van succeir les condemnes internacionals. El Govern Basc ho va denunciar i varis periodistes estrangers que es trobaven a Bilbao van visitar les ruïnes, com George Steer, del Times de Londres, qui va recollir proves de l’autoria alemanya. El bombardeig de Guernica va esdevenir un símbol de l’antifeixisme i el pintor Pablo Picasso va fer el quadre al·legòric que va ser exposat al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional i que es va fer mundialment famós.

El bombardeig de Guernica va enfosquir altres atacs aeris duts a terme pels franquistes i els seus aliats al País Basc, que també van provocar una gran destrucció i mortalitat, com l’efectuat per l’Aviazione Legionaria italiana sobre Durango cinc dies després del de Guernica, el 31 de març de 1937, que va causar 361 morts i centenars de ferits, així com la destrucció completa o parcial de més de 300 edificis, entre els quals sis de tipus religiós. I que va atènyer també la localitat d’Elorrio. D’altres bombardejos, aquests anteriors, van ser els d’Otxandio del 22 de juliol de 1936 i un primer sobre Durango del 25 de setembre del mateix any.