La propaganda italiana pro-franquista

La intervenció feixista al costat franquista va incloure la creació d’un departament propi de propaganda i premsa, l’Ufficio Stampa e Propaganda (USP) com a part de la Missione Militare Italiana in Spagna. Constituït el gener de 1937, l’USP estava organitzat en una secretaria i quatre seccions (Sezione Spagna, Sezione Esteri, Sezione Radio e Legionario, Sezione Truppe Volontarie i Sezione Fotocine) dedicades a tasques de recollida d’informació enemiga per contra-informar emprant emissions en espanyol i català per a Catalunya i el conjunt de la Zona Republicana d’una ràdio situada a Roma -Ràdio Veritat-Radio Verdad- (que disposava, pel que fa al català, de finançament mecenes exiliats i dirigents de Lliga Catalana de Francesc Cambó, qui s’havia posicionat des de l’inici de la guerra a favor del bàndol rebel); a elaborar butlletins informatius en italià i espanyol per a les ràdios “nacionals”, així com en francès per als corresponsals estrangers desplegats a l’Espanya franquista; a elaborar per a l’oficina de premsa del Cuartel General del Generalísimo un resum diari de retalls de la premsa internacional; a difondre imatges de les actuacions bèl·liques del contingent feixista a Espanya filmades per l’Istituto Nazionale Luce, així com informacions sobre la Itàlia feixista; a fabricar fulls de mà que serien llançats per avions sobre el territori republicà; i a editar -des de març de 1937 fins a l’agost de 1938- el diari Il Legionario per al Corpo di Truppe Volontarie (CTV) feixista italià. Primer el diari va tenir periodicitat setmanal i es titulava en espanyol El Legionario, però més tard va canviar el seu nom per un d’italià i va sortir cada dia, amb una tirada de 25.000 exemplars. La seva redacció era basada primer a Salamanca, després a Valladolid i finalment a Saragossa.

El primer responsable de l’USP va ser el periodista feixista Guglielmo Danzi, amic personal de Galeazzo Ciano, gendre de Mussolini i ministre d’Afers Exteriors. Va cessar el juliol de 1937 i va ser substituït interinament pel seu número dos, Lamberti Sorrentino i, més tard, definitivament per un home amb gran experiència a Espanya, Carlo Bossi, que havia estat cònsol general d’Itàlia a Barcelona. Amb ell l’USP va passar a dir-se primer Ufficio Stampa e Propaganda Italo Spagnolo i, a partir de novembre de 1937, Ufficio Stampa Italiano.

El to dominant de la premsa i la propaganda difoses per l’USP va estar marcat per l’exaltació de la intervenció italiana, del feixisme i del Duce. S’exageraven els èxits del contingent militar propi i se li atribuïen contínues victòries en un litigi que, si només s’hagués conegut a partir d’aquestes fonts, semblaria haver estat dominat fonamentalment per l’enfrontament entre les tropes republicanes i les tropes feixistes italianes, la qual cosa no corresponia a la veritat. En alguns moments aquest to va provocar friccions amb les autoritats franquistes.

Al final de la Guerra Civil, el responsable del CTV, el general Gastone Gambara, va pretendre que l’USP continués existint com a plataforma de propaganda feixista a l’Espanya de Franco, sense èxit. L’USP va ser suprimit i algunes de les seves funcions van ser assumides en les comeses de l’agregadoria de premsa de l’Ambaixada d’Itàlia a Madrid.