Avió Dragon Rapide

El 19 de juliol de 1936 un avió Dragon Rapide que transportava Franco entre els seus passatgers va aterrar a la base aèria de Tetuan, aleshores capital del Protectorat Espanyol al Marroc. Per als passatgers de l’avió era el punt culminant d’una aventura que havia començat unes setmanes abans. L’avió havia estat llogat amb diners del banquer Juan March a través dels Serveis de Luis Bolín, corresponsal del diari ABC a Londres. Es tractava d’una acció més dels grups conspiradors monàrquics que portaven anys intentant derrocar la República i que havien rebut diners, suport logístic i promeses d’armes del mateix Benito Mussolini.

Franco era una peça clau en aquests plans. Era un militar prestigiós que havia crescut professionalment a l’ombra de la monarquia i la premsa conservadora durant la Guerra del Marroc. Franco, força enfosquit després de l’arribada de la República, va rebre, amb l’arribada al poder dels governs de dretes el 1934, donar un nou impuls a la seva carrera, que es va consolidar quan, a petició del ministre de la Guerra, pràcticament va prendre el control de les tropes que van ofegar, amb molta violència, la revolució d’Astúries d’octubre de 1934. Com a recompensa, el Govern el va fer cap suprem de les forces militars al Marroc el febrer de 1935 i, només tres mesos més tard, cap de l’Estat Major Central de l’Exèrcit. Va ser cessat després de la derrota de la dreta a les eleccions de febrer de 1936, un cop que Franco, el seu nou patró polític, líder de la CEDA, José María Gil Robles i el general Manuel Goded, provessin de pressionar el Govern perquè no reconegués el resultat dels comicis.

El nou Govern del Front Popular desconfiava de la lleialtat de Franco, però, lluny de castigar-lo, el va nomenar comandant general de l’arxipèlag canari. Des d’allà es va mantenir en contacte amb els generals conspiradors. Aquests eren coordinats pel general Emilio Mola, i comptaven amb una xarxa civil que liderava el polític José Calvo-Sotelo. El líder de la revolta era el tinent general José Sanjurjo, exiliat a Portugal, i que, ja el 1932, havia dirigit un cop fallit contra la República.

No queda clar en quin moment Franco va decidir sumar-se al cop. Existeixen nombroses versions i cortines de fum en aquest sentit. S’ha dit que el que va dissipar els seus dubtes va ser l’assassinat de Calvo-Sotelo el 13 de juliol, però el que és cert és que, quan aquest es va produir, el Dragon Rapide havia sortit de Londres dos dies abans. El que sabem és que l’avió esperava Franco el 18 de juliol, quan aquest va arribar a Las Palmas per assistir a l’enterrament del general Amado Balmes, mort en el que, d’una forma una mica inversemblant, va ser qualificat d’accident de tir. Quan Franco va aterrar a Tetuan només era, una peça clau de la rebel·lió militar, però la mort de Sanjurjo en un accident d’aviació l’endemà, el 20 de juliol, li va obrir de sobte i inesperadament les portes per esdevenir el líder del nou règim emergent.