El destí d’un mestre republicà

Aquestes pàgines formen part del quadern El Mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca, creat el 1936 pels alumnes de l’escola del poble de Bañuelos de Bureba (Burgos) sota la direcció del seu mestre, Antonio Benaiges. La seva família va guardar el quadern com si fos un tresor. Nascut a Mont-roig del Camp (Tarragona), aquest català de 31 anys va arribar al poble de 198 habitants el 1934. Era seguidor del mètode innovador Freinet, una pedagogia que feia treballar els alumnes en grups per crear productes útils basats en els seu propis interessos i experiències. Això incloïa publicar un quadern com aquest, emprant una impremta primitiva. Per a aquest projecte, Benaiges va demanar als seus alumnes que imaginessin “com serà la mar?”, i els va prometre que l’estiu els duria a Catalunya per veure-la.

Mai no va poder complir la seva promesa. L’endemà de la rebel·lió militar, Benaiges, la pedagogia del qual havia provocat sospites i ressentiment, va ser arrestat a Briviesca. L’endemà, un grup de falangistes va anar a Bañuelos, on van remenar l’escola, cremant tot el que hi van trobar, incloent-hi els quaderns dels alumnes. Benaiges va ser torturat i humiliat públicament abans de ser mort el 25 de juliol. Amb 400 cossos més, el seu cadàver va acabar a una fossa comuna a La Pedraja, a uns 25 kilòmetres de Burgos prop de la carretera nacional.

Benaiges va ser un dels molts milers de víctimes de la repressió dels rebels, però el seu cas i el quadern que van fer els seus alumnes evidencien que el projecte educatiu de la República va ser una diana privilegiada.

L'article 48 de la Constitució de 1931 proclamava que  “L’ensenyament primari serà gratuït i obligatori. L’ensenyament serà laic… i s’inspirarà d’ideals de solidaritat humana”.  L’Església podia tenir les seves escoles on s’ensenyava la religió, però seria sotmesa a “la inspecció de l’Estat”. Els primers governs republicans van actuar enèrgicament per assolir aquests objectius amb la construcció de noves escoles, la contractació de professors, a qui va apujar el sou, un nou pla d’estudis per a la formació de mestres, la introducció de la coeducació, entre altres. No hi havia cap pedagogia republicana oficial, però mètodes com ara el de Freinet encaixaven perfectament amb els objectius del nou règim i Antonio Benaiges era un model del nou mestre de la República.

L'ensenyament també va ser crucial per als franquistes i, per aquest motiu, els mestres van ser una diana de la violència dels primers mesos de la guerra. Només a la província de Burgos, on la repressió va ser relativament menor, hi va haver fins 40 mestres morts o “desapareguts”. Després de les matances inicials, tota la professió va ser sotmesa a una purga burocratitzada. Un de cada quatre mestres va ser castigat d’alguna manera, i el deu per cent va ser separat definitivament. Van ser substituïts per capellans,  veterans nacionalistes i professors nous formats en les idees de la nova dictadura franquista. Quan l’escola de Bañuelos es va tornar a obrir, a l’aula hi havia un crucifix i la nova bandera bicolor.

La purga va arribar a la tomba de Benaiges. El desembre de 1939, en una humiliació pòstuma, la Comissió Depuradora del Magisteri Nacional de Primera Ensenyança de Burgos va castigar el mestre, mort tres anys abans, amb la “separació definitiva” del seu càrrec docent.