Dia del Plat Únic

La situació del proveïment al territori franquista va ser molt diferent del que va existir a la zona republicana. Els rebels van controlar la major part de les zones agrícoles més importants, entre elles el graner del Vall del Guadalquivir, Castella i Lleó i Galícia, amb la seva flota pesquera i la seva potent indústria de conserves.  Aquest fet explica que la població civil no va haver de suportar les privacions que va patir l’Espanya republicana. Tanmateix, les autoritats franquistes van aprofitar l’alimentació per aconseguir recursos per donar suport a les activitats a la rereguarda mitjançant el Dia del Plat Únic i el Dia sense Postres.

El Dia del Plat Únic es va inspirar dels diumenges Eintopf que els Nazis van crear poc després de la seva arribada al poder el 1933.  El primer diumenge de cada setmana, les famílies alemanyes no menjaven el seu guisat habitual que substituïen per un dels plats autoritzats. Els diners que s’estalviaven eren destinats a l’Ajut d’Hivern al Poble Alemany [Winterhilfswerk (WHW)]. Aquest impost va ser una de les formes que van permetre al règim nazi aconseguir el suport dels ciutadans per a les activitats del partit.

Va ser el general Gonzalo Queipo de Llano qui va introduir la idea a Espanya l’octubre de 1936. Un decret del 30 d’octubre del Govern franquista va declarar que, a partir del 15 de novembre, l’1 i el 15 de cada mes es dirien Dia del Plat Únic. Als restaurants i hotels, els clients havien d’escollir entre un plat de carn, peix o verdures i postres, però pagarien el preu d’un dinar complet. La diferència, entre el 40 i el 60 per cent, anava a l’Estat. Aquesta mesura també era aplicada a les llars particulars. Com a l’Alemanya nazi, hi havia cobradors que recorrien els habitatges per recollir els diners i deixar un segell, com els que hi ha a dalt, com a prova del compliment de la norma.

Al principi, els diners recaptats eren dirigits als menjadors d’assistència social, escoles bressol, cases bressol, gots de llet, orfenats i altres institucions similars. A partir de l’agost del 1937, el Dia del Plat Únic va passar a ser divendres, en part perquè els catòlics se’n acomodessin millor, i els diners es repartien entre el Fons de Protecció Benèfic-Social que subvencionava aquestes iniciatives i un altre Fons que ajudava les famílies dels combatents. En aquell moment, també es va crear el Dia sense Postres, que queia cada dilluns, amb els diners destinats als mateixos fins. Els ajuntaments mantenien registres dels ingressos. Els negocis i els individus que no pagaven podien ser multats i aparèixer a la llista dels “patriotes dolents”.

El Dia del Plat Únic i el Dia sense Postres van continuar fins gener del 1942, quan el règim franquista va introduir el racionament.