Els voluntaris irlandesos pro-franquistes

Aquest “Certificat de Serveis Prestats” signat pel general de Brigada Eion O'Duffy i el “Generalíssim” Francisco Franco dona fe que James Roche va lluitar a la Brigada Irlandesa amb “Lleialtat, Valor i Bona Conducta” com a part de la seva “Croada a Espanya”. Roche va ser un dels prop de 2.000 irlandesos que es van unir a la Brigada Irlandesa, dels quals uns 700 van servir a Espanya. Pel contrari, al voltant de 200 van lluitar a la Columna Connolly de les Brigades Internacionals.

El cas d’Irlanda constitueix un cas únic atès que es van oferir com a voluntaris molts més homes per lluitar per Franco que no pas per la República, la qual cosa va reflectir prou bé el pes de l’opinió pública d’un país que feia poc havia aconseguit la independència i que era profundament catòlic.

A Irlanda, la Guerra Civil va ser interpretada principalment com un conflicte religiós més que no pas social o polític. L’Església i la premsa catòlica havien criticat el tracte donat a la qüestió religiosa per la República Española des del seu establiment i van respondre ràpidament a l’esclat de la Guerra Civil, i especialment a l’assassinat de milers de clergues. Va ser el cardenal Joseph McCrory, primat de l’Església catòlica irlandesa, qui va animar O'Duffy a crear la Brigada.

La societat irlandesa ja havia començat a mobilitzar-se en suport dels rebels sobretot mitjançant el Front Cristià Irlandès (ICF), que es va crear l’agost de 1936. El mes següent ja va poder treure al carrer 40.000 persones a Cork en una manifestació. I, de manera similar al que s’havia viscut a Navarra, quan els brigadistes van marxar cap a Espanya, van ser beneïts per capellans, van rebre medallons i van ser acomiadats per multituds entusiastes que cantaven cançons com ara La fe dels nostres pares.

Tanmateix, la mobilització no va ser només religiosa. També hi va haver un element polític. Alguns líders de la ICF, com també el mateix O'Duffy, eren feixistes i membres dels paramilitars Blueshirts. De la mateixa manera, el Govern d’Eamon de Valera es va veure sotmès a una intensa pressió per deixar de reconèixer diplomàticament la República Española i retirar el seu suport a la No-Intervenció.

L’experiència de la Brigada Irlandesa a Espanya va ser breu i poc feliç. Va entrar en combat per primera vegada a la Batalla del Jarama, entaulant batalla per error amb una unitat falangista. Afectats per borratxeres i indisciplines -en una ocasió els oficials es van amotinar quan se’ls va ordenar atacar un poble-, Franco va ordenar a la unitat tornar a Irlanda el juny de 1937. La Brigada Irlandesa va romandre a Espanya només sis mesos.

La Brigada Irlandesa va constituir el nucli principal dels aproximadament 3.000 voluntaris estrangers que van lluitar en el bàndol nacionalista. Hi va haver tres-cents estrangers a la unitat companyia Juana de Arco de la Legió Espanyola. D’altres venien de la Garda de Fer romanesa i també veterans russos de la Guerra Civil Russa, així com tot un ventall d’aventurers i dretans. L’escriptor anglès Peter Kemp va ser un d’ells i va deixar escrit que els franquistes no van mostrar cap interès a reclutar voluntaris a Gran Bretanya.

Per què molestar-se? Els franquistes estaven rebent una ajuda massiva d’Alemanya i Itàlia, així com un suport menor però significatiu de Portugal. No tenien necessitat de reclutar individus o un petit nombre d’homes a altres llocs, especialment quan no eren soldats professionals i, a més, com va succeir en el cas dels irlandesos, podien causar més problemes dels que calien.