Una infermera afroamericana amb la República

El fulletó Una enfermera negra en la España republicana va ser obra de Salaria Kea, l’única infermera afroamericana que va formar part de l’American Medical Bureau.

Nascuda a Millidgeville (Geòrgia) el juliol de 1911, Kea va créixer a Akron (Ohio). Després de formar-se a l’Escola d’Infermeria de Harlem, va treballar a dos dels pocs hospitals de la ciutat de Nueva York que ocupaven infermeres negres. Kea va respondre a la invasió italiana d’Etiòpia el 1935 recaptant fons per a subministraments mèdics, i fins i tot va intentar participar-hi com a voluntària. Ajudar a defensar la República Espanyola va ser la continuació d’un antifeixisme que, com amb altres afroamericans, va començar amb Etiòpia.

Després d’arribar a Espanya l’abril de 1937, Kea va treballar a l’Hospital Americano Nº1 de Saelices (Conca) i altres més. Després de ser ferida en un atemptat amb bomba a Barcelona i ser diagnosticada amb disenteria amèbica, va ser retornada a Estats Units. Kea hi va fer gires de conferències per demanar suport per a la causa republicana.
Kea no va ser l’única afroamericana que va servir a Espanya. La Brigada Abraham Lincoln va ser la primera unitat militar integrada en la història dels Estats Units, amb uns 90 membres negres, incloent-hi un dels seus comandants, Oliver Law.

Altres dones afroamericanes, com la treballadora social Thyra Edwards, van anar a Espanya amb altres propòsits. A més d’estudiar les colònies infantils, va escriure articles per a l’agència Associated Negro Press sobre les experiències de guerra de dones i nens. En tornar a Estats Units, va organitzar una gira per vint-i-una ciutats per recaptar fons per a la compra i l’enviament d’una ambulància a Espanya que la incloïa ella i Salaria Kea. El seu pamflet, The Negro Ambulance Fund, denunciava el feixisme com una amenaça per a les dones: “Mussolini i Hitler han establert que les dones tenen una funció exclusiva: concebre soldats per a l’Estat”.

Edwards va formar part de l’àmplia mobilització de la societat civil negra per al suport de la causa republicana. La mobilització va afectar esglésies, YMCA i organitzacions juvenils, fins la National Association for the Advancement of Colored People. Els diaris afroamericans van parar molta atenció al conflicte, i el Baltimore Afro-American va enviar el poeta Langston Hughes com a corresponsal per escriure específicament sobre els afroamericans que servien a les Brigades Internacionals i els seus articles van ser reimpresos a d’altres revistes negres.

A Negro Nurse in Republican Spain va ser publicada pel Negro Committee to Aid Spain, a la direcció del qual hi havia figures com l’actor i cantant Paul Robeson, l’escriptor Richard Wright i els activistes de drets civils Mary McLeod Bethune i A. Philip Randolph. La gira en ambulància de Kea i Edwards es va fer sota els seus auspicis. Al igual que d’altres afroamericans, l’interès del Negro Committee to Aid Spain no va desaparèixer després del final de la guerra, atès que es va centrar en la recaptació de fons per als refugiats republicans espanyols.

La història de Salaria Kea ens permet visualitzar les formes en què persones d’arreu, en aquest cas afroamericanes, van veure la Guerra Civil espanyola. Kea va establir la connexió directa entre el conflicte a Espanya i les lluites dels afroamericans als Estats Units. Molts altres, com ara el brigadista de la Lincoln Eluard Luchelle McDaniels, ho van veure de la mateixa manera: “Vaig veure que els invasors d’Espanya [eren] les mateixes persones amb què he estat lluitant tota la meva vida. He vist linxaments i fams massives, i conec els enemics del meu poble".