Anuncia Escala

Vaig créixer a Capellades, un petit poble als afores de Barcelona, ​​en una família burgesa catalana. Ara visc a Eugene, Oregon. Després de deu anys a l'Àrea de la Bahia, em vaig mudar a Eugene el 1986 per fer un treball de postgrau a la Universitat d'Oregon i mai vaig tornar a viure a Espanya. 

A principis dels anys 70, el meu xicot Ignasi Vidal, editor d'Editorial Edima i més tard de Grijalbo, estava interessat a trobar documents i manuscrits als arxius d'exiliats de la Guerra Civil Espanyola per publicar-los. Visitarem Toulouse diverses vegades, on vam conèixer Ramón Puig, membre de la CNT, que durant la República va ser el darrer alcalde de Ripoll, un poble de la província de Girona, a prop dels Pirineus. 

Ramón era generós i de ment oberta, confiava en nosaltres, compartia informació important, llibres i orientació, a més d'explicar-nos històries polítiques i personals. Era un ésser humà extraordinari. L'última vegada que el vam veure, quan marxàvem i ja al carrer, va mirar de dalt a baix per assegurar-se que ningú ens estigués observant, després va treure el mocador de la seua butxaca i m’el va donar tot dient “aneu amb compte”. Les seves paraules i la seva amorosa protecció van ressonar profundament en mi. 

A la meva vida, en mudar-me d'un lloc a un altre, ho he recordat a ell i als seus consells. 

Aquestes trobades amb Ramon, així com altres exiliats, van transformar la meva visió de la Guerra Civil Espanyola, de Catalunya i d'Espanya. Vaig aprendre d'ell i d'altres exiliats més del que mai no podria haver après a qualsevol aula durant la dictadura de Franco i més enllà. Em va donar gana d'aprendre i em va ajudar a ser la persona que sóc avui. 

Durant la meva infantesa i adolescéncia, els exiliats de la Guerra Civil Espanyola havien estat demonitzats per mestres i líders religiosos. Eren els “rojos”, els dimonis. En interactuar amb ells, veure com vivien i parlar amb ells, vaig poder apreciar la seva humanitat, coneixement i profund compromís per construir un món just i millor.