Abastaments i fam

La població civil a Catalunya no va patir problemes de proveïments entre l'inici de la Guerra Civil i el començament de l'hivern de 1936. De fet, fins i tot va augmentar el consum alimentari a les ciutats, gràcies a l'inici de les col·lectivitzacions. No obstant això, Catalunya tenia un primer problema estructural: era un territori de la República Espanyola amb un cert dèficit de la producció alimentària, ja que una part dels aliments consumits eren importats d'altres zones d'Espanya que ara, o bé estaven en mans sollevades, o bé en territori republicà però on les connexions havien quedat afectades i les seves necessitats, per la pressió de la guerra, forçaven la reducció dels intercanvis comercials.

Més preocupant encara era la constant inflació dels preus dels aliments, que inicialment va poder ser compensada amb l'augment salarial. Ara bé, després de quatre mesos de guerra, les necessitats del front van començar a passar factura a la rereguarda, així com les dificultats del Govern de la República -i el Govern de la Generalitat- per mantenir acords comercials amb països estrangers. Per això no resulta estranya la benvinguda, en olor de multituds, que els ciutadans de Barcelona van organitzar al vaixell de càrrega soviètic “Zirianin” al port de Barcelona a meitats d’octubre de 1936. Les tones que transportava de mantega, carn en conserva o llet condensada -entre altres productes- van ser rebuts com una inestimable ajuda solidària, que no només apartava Catalunya de l'aïllament internacional, sinó que visualitzava una primera ajuda alimentària per a la rereguarda.

Però el mercat negre i l'acaparament de productes havien fet ja acte de presència, la qual cosa es traduiria posteriorment en les primeres caresties d'aliments. I, amb elles, les protestes de dones a la ciutat de Barcelona, tant en mercats com en carrers. El Govern de la Generalitat, per fer front a això, va acordar una política de racionament de productes bàsics i un control de la cadena productiva i distributiva, així com augmentar les importacions d'aliments de l'URSS, i en menor mesura, de França. Però la inflació no es va aturar i arribaria a l'extrem d'inicis de 1939 havent assolit un augment màxim en un índex del 900% respecte a juliol de 1936.

A partir d'inicis de 1937 es van detectar els primers símptomes d'una disminució significativa de l'alimentació de la població urbana, acompanyats per tensions a botigues i carrers al maig de 1937, per la qual cosa es va establir el racionament de vuit productes bàsics, entre ells pa, ous, cigrons o patates. Aquesta situació, a més, es va accentuar a partir de l'estiu de 1937 amb l'arribada de refugiats republicans a Catalunya, la qual cosa va generar una problemàtica addicional en els proveïments. Barcelona i la seva àrea industrial van ser l'epicentre de la seva recepció. Habitualment els municipis eren els encarregats de gestionar la manutenció dels refugiats, encara que tant el Govern de la República com el de la Generalitat eren, en teoria, els principals proveïdors de recursos. Per això, ajuntaments com el d'Aiguafreda van rebre quilos de carn de porc per poder repartir-los entre els refugiats que es trobaven al municipi a meitats de desembre de 1938, tal com apreciem a la fotografia.