Cartel pro-refugiats

Una de les contribucions més importants que va fer Catalunya durant la Guerra Civil va ser l'acollida, l'ajut i la solidaritat envers els refugiats de guerra d'altres pobles d'Espanya que van arribar a Catalunya des del començament del conflicte.

Des de finals d'estiu del 1936 van començar arribar a Catalunya els primers refugiats procedents d'Extremadura i Madrid. A finals de 1936 s'estimava que a Catalunya hi havia uns 300.000, que es van veure incrementats amb la caiguda de Màlaga, el febrer de 1937. Una altra onada important de refugiats es va produir amb l'ocupació del nord de la península, Euskadi i Astúries entre juny i octubre del 1937. El març del 1938 la xifra de refugiats a Catalunya ja era de 700.000, i amb l'enfonsament del Front d'Aragó aquell mateix mes, es va iniciar la partida cap a Catalunya d'aragonesos i catalans que fugien des de les noves zones ocupades. Aquestes onades de refugiats van provocar que a finals del 1938 visquessin a Catalunya un milió de persones que eren originàries de diversos territoris espanyols.

Amb l'arribada dels primers refugiats la tardor del 1936, les institucions van crear diversos organismes per gestionar-ne l’adveniment i donar respostes a les seves necessitats: allotjaments, proveir-los de roba, l'escolarització de les criatures, resoldre la qüestió sanitària i la seva alimentació. Totes aquestes accions, amb el pas dels mesos i l'augment del nombre de refugiats, foren les gestions més destacades que van atendre les diverses autoritats municipals, ja que els refugiats en un primer moment es van concentrar majoritàriament a Barcelona, però després, quan el nombre va anar incrementant, van ser repartits per tota la geografia catalana.

L’actuació de la Generalitat de Catalunya es va caracteritzar per la creació de diversos organismes d’ajuda als refugiats. En un primer moment es va crear l'agost del 1937 el Comitè Central d'Ajuda als Refugiats. La seva tasca, tal com es mostra al cartell, va ser la de donar resposta als problemes que es poguessin donar durant la recepció, transport, allotjament, proveïments, sanitat, etc. dels refugiats de guerra. Posteriorment a finals del 1937 es va crear el Comissariat d'Ajuda als Refugiats que es va encarregar de pagar en concepte de subsidi 2 pessetes diàries per refugiat als ajuntaments i particulars que els acollien.

La manutenció dels refugiats va ser un altre gran repte que van haver d’afrontar les autoritats de Catalunya, sobretot les municipals, que es van veure desbordades per la manca de mitjans i per l'escassetat de productes de primera necessitat. Totes les mesures que es van aplicar van ser insuficients: repartiments de targetes de racionament, creació de menjadors, ajuts estrangers, etc. La manca de subsistències es va anar agreujant amb el pas del temps, fins que va arribar a una situació límit a finals del 1938. El malestar general per aquesta conjuntura va plantejar diferents situacions de conflictivitat entre veïns d'algunes localitats catalanes i els propis refugiats de guerra.