Memoria de las Rapadas

YO SOY: Memoria de las rapadas és una producció de 2017 dels artistes d’actuacions en viu Art al Quadrat, que es defineixen com a “artistes [que són] bessons, dones i mares”. En la seva intervenció, Art al Quadrat crida l’atenció del públic contemporani sobre la pràctica d’afaitar el cap de les dones, que sovint va ser aplicada pels franquistes contra les dones republicanes de la rereguarda durant la Guerra Civil. Aquesta violència incloïa de vegades la violació, forçar les dones a recórrer el poble despullades, obligar-les a veure oli de castor o d’altres productes químics domèstics com a purgant. Aquests actes públics sovint tenien lloc en mig d’un aire carnavalesc, amb música i cançons. L’objectiu era avergonyir no només les dones, sinó també subratllar la impotència dels seus familiars homes i dones que no podien protegir-les. D’aquesta manera, el cos de les dones esdevenia un camp de batalla on la conquesta franquista quedava marcada.

El rapat forçós de les dones, que ha tingut lloc a moltes rereguardes diferents, és una forma de trencar la integritat dels individus. Presenta les víctimes com dones desviades, confirmant en el cas de la Guerra Civil espanyola la suposada no femineïtat de les anomenades “roges.” També implica la comunitat en els rituals d’humiliació, portant el terror al seu si. En un treball previ, Dualidad, de 2003, Art al Quadrat explorava la identitat bessona enfocada en flocs de cabell entrellaçats. També s’han centrat de forma consistent en el seu treball en la violència de gènere i les estructures que reprimeixen i oprimeixen les dones. Recuperar la memòria de les rapades de la Guerra Civil espanyola representa un pas lògic en el seu treball i connecta amb la memòria històrica amb preocupacions contemporànies sobre la justícia social.

La representació YO SOY: Memoria de las rapadas va tenir lloc a Sagunto, València, el 5 de novembre de 2017. Les artistes no només van encarnar el ritual de la humiliació de les dones rapant-se els seus caps, sinó que també van demanar flocs de cabells als espectadors per crear una reconstrucció simbòlica d’un cap col·lectiu fet amb cabell. A la imatge, una dona africana ofereix un floc de cabell amb aquesta fi. Els cabells recollits en una trena d’un kilòmetre de llarg van ser exhibits al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MUVIM) el 2018. La natura dolorosa de visitar passats traumàtics queda palesa a la fotografia, però la gran capacitat de l’art d’establir connexions que reparin emocionalment a través del temps i de generacions afirma una visió de futur que incorpora la història sense ser determinada per aquesta.