Granada Lafitte

La granada Lafitte és una de les armes més icòniques de la Guerra Civil. Aquesta bomba va ser creada a partir del petard Thévenot francès de la Primera Guerra Mundial. Va entrar en servei el 1915 i va ser emprada per les forces franceses i italianes. A Espanya, una versió d’aquest explosiu va entrar en servei el 1921 i era reglamentària al principi de la guerra, per la qual cosa va ser emprada per ambdós bàndols. No obstant, el seu ús entre els insurrectes va ser molt més comú. Les fàbriques en mans franquistes van continuar produint aquest artefacte en gran nombre durant tota la guerra.

Es tractava d’una granada ofensiva, emprada per tant en els atacs i desproveïda de metralla. Pesava 415 grams, dels quals la meitat corresponia a l’explosiu: la nitramita. El seu funcionament era complicat: primer calia extreure l’aferrament per alliberar la xapa de seguretat. Tot seguit, es llançava i es desenrotllava una cinta de roba que deixava caure la xapa i un element que bloquejava el percussor. Un cop el percussor quedava desbloquejat, qualsevol cop l’alliberava i impactava el fulminant, la qual cosa produeix la detonació de la càrrega explosiva. Als camps de batalla de la Guerra Civil és molt freqüent trobar nombroses xapes de seguretat i d’altres elements de les Lafitte. Són el testimoniatge d’assalts i forts combats a curta distància.

Aquest és el cas del lloc on va aparèixer la granada de la fotografia: l’Hospital Clínic de Madrid. El Clínic va ser objecte de diversos atacs i contraatacs, en què es va arribar a lluitar habitació per habitació, durant la Batalla de Madrid (8-23 de novembre de 1936), fins que finalment va quedar en mans dels insurrectes. En aquests assalts, les granades van tenir un paper protagonista. També el van tenir en combats posteriors a aquell sector. Els republicans no van renunciar a apropiar-se del Clínic i van dur a terme tant assalts frontals com una contínua lluita de mines. Després de l’explosió, els republicans saltaven dels parapets armats amb pistoles, pales, fusells, baionetes i bombes de ma. Eren combats salvatges que se saldaven amb moltes víctimes i sense cap resultat. La granada que ens ocupa és segurament testimoni d’un d’aquests atacs.

Un element que crida l’atenció és el tros de cinta que sostenia la xapa de seguretat i que en aquest cas s’ha conservat. Es tracta d’una roba reutilitzada, aparentment una camisa de quadres. Tot i que existeix la possibilitat que sigui una improvisació al front, potser a causa del deteriorament de la cinta original, és més probable que vingués de fàbrica tal qual. Les granades Lafitte eren de llauna, molt sovint reciclada: es comú trobar l’estampat de llaunes de sardines o olives, sobretot a la xapa de seguretat. Algunes fàbriques de conserves, a més, van posar les seves instal·lacions al servei de la fabricació d’aquestes bombes.