Refugiats republicans a Alger

La immensa majoria dels republicans que van marxar d’Espanya al final de la guerra va creuar la frontera terrestre amb França on van ser detinguts en camps de concentració. Entre 10.000 i 12.000 refugiats van aconseguir arribar a Algèria i al Marroc francesos. Entre ells hi havia els gairebé 3.000 que es van amuntegar a bord del darrer vaixell que va sortir d’un port republicà, el vaixell de càrrega britànic Stanbrook, que va salpar d’Alacant cap a Orà el 28 de maç de 1939. Els altres milers amuntegats al moll esperant uns vaixells que no van arribar van acabar en un cap de concentració franquista als afores de la ciutat.

En arribar al nord d’Àfrica, els nens i les dones van ser detinguts i els homes enviats al que les autoritats franceses en van dir centre de detenció. Fins al principi de la Guerra Mundial, un presoner podia sortir amb l’aval d’un familiar o si tenia un lloc de feina o l’aval d’una de les organitzacions internacionals de suport o de les organitzacions republicanes rivals com el Servei d’Evacuació de Refugiats Espanyols i la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols.

La situació va empitjorar sota el règim col·laboracionista de Vichy. Alguns refugiats van acabar en camps especials de càstig al costat de jueus i de membres de les Brigades Internacionals. L’escriptor Max Aub, que s’havia escapat a França el 1939, va ser deportat al tristament cèlebre campament de Djelfa. Molts més van ser inscrits a les Companyes de Treballadors Estrangers on van fer feines agrícoles, van treballar en mines, pedreres, carreteres i en la construcció de fortificacions. Uns 2.500 van ser forçats a treballar al Ferrocarril Transsaharià on, sota la mirada de tropes colonials, van haver de treballar a ple sol i amb temperatures de fins a 50ºC. Molts d’entre ells provenien de les tripulacions de la flota republicana que es va refugiar a Bizerta al final de la Guerra Civil i que no van voler tornar a Espanya. D’altres que hi van tornar van ser afusellats.

Els Aliats van tancar els camps algerians un cop van alliberar el nord d’Àfrica. Alguns dels internats republicans es van allistar amb ells. L’Oficina de Serveis Estratègics estatunidenca, precursora de la CIA, va reclutar-ne uns 50 com a soldats irregulars per a l’eventual invasió del Marroc i de la Península Ibèrica si Franco entrava a la Guerra Mundial. Uns 250 es van allistar als batallons de Pioners britànics i uns altres a la 2ª Divisió Blindada de l’Exèrcit de de Gaulle. D’ells, 150 van acabar agrupats a la 9ª Companya de la Divisió Leclerc. L’agost de 1944, La Nueve, com es va arribar a dir, va formar part de les primeres unitats aliades que va entrar a París.