La Bandera de la Companya Naftali Botwin

La companya Naftali Botwin va ser part del Batalló Dabrowski -citat també com Dabrowszczacy o Dombrowski en honor al general polonès que havia participat en la Comuna de París- i va estar formada per jueus polonesos que parlaven ídix. El Batalló estava format per voluntaris polonesos, en gran part obrers exiliats a França i Bèlgica- i va ser creat el 24 d’octubre de de 1936, formant posterior i successivament part de les XI, XII, CL i XIII brigades internacionals (sent la darrera també coneguda com Brigada Dabrowski), en què els voluntaris polonesos van combatre al costat d’hongaresos, iugoslaus, francesos i espanyols.

Les Brigades Internacionals van ser organitzades arran de la decisió del secretariat del Komintern, a instàncies de Stalin, a Moscou el 18 de setembre de 1936, de fer una crida per combatre el feixisme a Espanya. La seva organització va recaure principalment en el Partit Comunista Francès i el seu dirigent André Marty -que també era secretari general del Komintern-, establint l’oficina de reclutament a París. Tanmateix, no tots els membres de les Brigades -per les files de les quals van passar uns 35.000 combatents en els dos anys de la seva existència– van ser comunistes, sinó que van respondre a diferents perfils antifeixistes, tots ells moguts per la voluntat de combatre activament i amb les armes l’avenç del feixisme a Europa davant les actituds apaivagadores de les potències democràtiques a partir de l’ascens de Hitler al poder el 1933. Tampoc els seus membres van ser obrers, sinó que la presència de classes mitjanes i intel·lectuals va ser notable. Les nacionalitats predominants en les seves files van ser la francesa (batallons Commune de París, André Marty, Louise Michel, Henri Vuillemin, Germinal, Barbusse), l’alemanya i l’austríaca (Thaelmann, Edgar André) i la italiana (Garibaldi), però també hi va haver importants contingents britànics (Británico), estatunidencs (Lincoln, Washington), polonesos (Dabrowski, Mickiewicz Palafox), canadencs (MacKenzie-Papineau), iugoslaus (Dimitrov, Djakovic), romanesos, búlgars, cubans, argentins, txecoslovacs, mexicans, jueus procedents de  Palestina i fins i tot indis i xinesos, fins un total de 50 països. Al costat de la Companyia Botwin va existir un important component de brigadistes d’origen jueu disseminats a d’altres unitats, constituint un nombre important i mobilitzat per l’antifeixisme i per l’ascens de l’antisemitisme present a l’Europa de l’Entreguerres. Un d’ells, Milton Woolf, va arribar a manar el batalló Lincoln.

Les Brigades es van distingir per la seva disciplina i van constituir el màxim exemple de la solidaritat internacional envers l’Espanya republicana. També hi va haver estrangers a d’altres unitats de l’Exèrcit Popular, que defugien el caràcter predominantment comunista de les Brigades. A les Brigades mateixes es va anar incorporant un nombre creixent d’espanyols, atesa la dificultat de cobrir baixes a causa de les prohibicions imposades per la majoria de països a la participació dels seus ciutadans en el conflicte espanyol.

Va existir un total de set brigades i la seva base es va establir a Los Llanos (Albacete). Van ser emprades majoritàriament com a tropes de xoc i van patir un nombre de baixes proporcionalment superior al del conjunt de l’Exèrcit Popular. Van ser retirades l’octubre de 1938 quan ja eren molt delmades i com un intent del Govern republicà, anunciat per cap de govern Juan Negrín davant la Societat de Nacions, perquè Franco fes el mateix amb els contingents nazi i feixista, sense èxit.