Testimoniatge de María Magdalena García Hernández

En aquest vídeo María Magdalena García Hernández recorda les experiències de la seva infantesa durant la Guerra Civil espanyola. Narra com ella i altres nens eren  portats a l’altre banda de la frontera amb França durant el dia per protegir-los dels atacs aeris, i després eren tornats a Espanya durant la nit. Per passar el temps, s’encoratjava els nens a dibuixar; molts d’ells van reflectir escenes de guerra. Alguns dels dibuixos de María Magdalena ara es troben a la col·lecció de la Universitat de Califòrnia, San Diego. Un d’ells figura a la galeria de la rereguarda: Una niña dibuja la guerra

El febrer de 1939, María Magdalena i la seva família es van exiliar d’Espanya de forma definitiva i malauradament van passar uns dies al famós camp d’Argelès-sur-Mer abans de ser portats a un altre camp, Cordes-sur-Ciel, que estava reservat a les dones i als nens. La recepció per part de la comunitat que recorda va ser acollidora i entranyable. La història de María Magdalena és una entre moltes altres similars d’exili i de supervivència amb un dur treball. Quan va marxar d’Espanya, només tenia 11 anys, però encara avui comparteix la seva experiència amb els nens francesos perquè puguin entendre què vol dir l’exili. El seu sentit de la identitat nacional és molt emocional i reflecteix l’experiència de dislocació i convulsió que van patir els exiliats espanyols a finals de la guerra.