Una nena dibuixa la guerra

En el revés d’aquest dibuix, la nena d’onze anys Magdalena García Hernández va escriure que mostrava “dues cases destrossades i uns milicians que no deixaven passar ningú perquè tenen por que es facin mal”. Va dibuixar aquesta escena de la guerra mentre era el Centre Espanyol de Cervera, França. Magdalena va ser una de les desenes de milers de nens de la zona republicana que, a partir d’octubre de 1936, van ser evacuats de les seves llars i enviats a colònies infantils a l’est d’Espanya o, com el seu cas, a l’altra banda de la frontera on anava durant el dia i tornava a casa per passar-hi la nit. Molts anys més tard, va narrar les seves experiències en una entrevista: Testimonio de María Magdalena García Hernández

Els primers nens evacuats van sortir de Madrid el 6 d’octubre. Poc després, hi havia uns 45.000 a 564 colònies, la major part a València i Catalunya. Van existir dues categories de colònies: 158 de col·lectives on els nens vivien en residències, i 406 més on s’allotjaven amb famílies locals. Cada colònia col·lectiva tenia entre 20 i 50 alumnes, més un director, professors, i auxiliars. Al principi, eren sota el Comitè Nacional de Refugiats de Guerra, però el març de 1937 van passar a una delegació especial del Ministeri d’Educació.
Les colònies també eren escoles. S’emprava el dibuix per ajudar els nens a reconciliar-se amb el trauma de la guerra i el desplaçament. El dibuix servia d’eina per inculcar la visió oficial del conflicte.

Les organitzacions polítiques van entendre el poder d’aquests dibuixos infantils. El maig de 1937, el Comitè de la Cultura Popular de València va organitzar la Primera Exposició de Dibuix Infantil Antifeixista amb 3.000 dibuixos. Aquest èxit va inspirar el Socors Roig Internacional (SRI), l’organització d’ajuda humanitària del Komintern, a muntar la seva pròpia exposició, que va exhibir 2.000 dibuixos. Alguns d’aquests van formar part d’una exposició que l’SRI va muntar a París el març de 1939.

Aquest només va ser un exemple de l’ús, molt ampli, de dibuixos infantils amb la fi d’aconseguir suport per a la causa republicana. Eren part de la campanya canadenca “Llet per a Espanya”. El 1938, es va presentar una mostra d’art infantil a Lord and Taylor, un dels grans magatzems de Nova York; i en galeries d’aquesta ciutat i Worcester, Massachusetts l’any següent. Un catàleg, They Still Draw Pictures (Segueixen dibuixant), que portava un pròleg del famós escriptor britànic Aldous Huxley i incloïa un formulari per a la gent que volgués donar diners a l’American Friends Service Committee (AFSC) dels quàquers. A través de la seva organització a Múrcia, l'AFSC va mantenir colònies infantils, hospitals i cinemes en territori republicà, i 16 colònies més al sud de França.