Insígnia amb l’emblema de Catalunya

Durant la Guerra Civil, desenes de milers d’homes van ser reclutats a Catalunya per anar a combatre a d’altres fronts. Es va donar a aquests reclutes una insígnia de llautó amb l’escut de Catalunya amb els quatre pals de gules en esmalt granat i coronada amb la llegenda “CATALUNYA”.

El Comissariat de Propaganda de la Generalitat va ser l’encarregat d’emetre i lliurar aquestes insígnies. A una nota publicada al diari La Publicitat el 27 de juliol de 1937 podem llegir en català: “El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, sempre atent a les necessitats espirituals dels combatents catalans, que estan lluitant contra el Fascio, i considerant important que les quatre barres es trobin allà on hi hagi catalans, facilita aquesta insígnia amb l’escut de Catalunya. Les primeres insígnies -30.000- ja van ser lliurades, a petició dels mateixos, als nostres compatriotes que lluiten al front de Madrid. Combatents catalans: en anar a lluitar, feu-ho en nom de Catalunya, en anar a lluitar, feu-ho pensant en Catalunya...”

Existeix una altra versió de la xapa, en aquest cas amb l’escut en forma d’oval i sota la llegenda “Per Catalunya”. En ambdós casos s’expressa l’esperit nacionalista. A més de les que van anar a combatre a Madrid, altres unitats catalanes van rebre aquests emblemes, com ara la 138 Brigada Mixta, creada el maig de 1937 i enviada a Guadalajara, on va passar la major part de la guerra. Les xapes de la fotografia procedeixen d’un campament d’aquesta unitat establert a la localitat de Canredondo i que va estar operativa des de poc abans de l’ofensiva de l’Alto Tajuña, que va començar el 31 de març de 1938.

Les insígnies van dotar els combatents catalans d’una identitat de grup en fronts allunyats de les seves llars i van contribuir a la idea que en realitat lluitaven per la seva terra. Les milícies basques que van combatre a Madrid van emprar emblemes similars amb la ikurriña i la creu basca lauburu. En el cas dels catalans, al reforç de la identitat van contribuir d’altres pràctiques, com la llengua i la música. A  Guadalajara va estar en actiu una banda de música, dirigida per Joaquim Soms, que tocava sardanes, entre elles Catalans a l’Alcàrria que va esdevenir l’himne d’aquests soldats. Durant la campanya de Catalunya i més tard, els insurrectes van llançar pasquins sobre les trinxeres ocupades per combatents catalans per desmoralitzar-los i animar-los a desertar.