Primer reunió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Repository: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Creator: Pérez de Rozas
Date Created: 1936-07-21
Type: Photograph
Extent: 1 item
41.38289, 2.17743
L'1 d'octubre del 1936 (“Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” del 3 d'octubre), es declarava dissolt el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. D'aquesta manera, la Generalitat de Catalunya tornava a assumir el control polític del territori, donant-se per liquidada una organització política revolucionària que s'havia convertit no només en un govern paral·lel al de la Generalitat de Catalunya, sinó també en el poder real de Catalunya.
El seu origen cal cercar-lo en el context de l'alçament militar de 18 i 19 de juliol de 1936. El 20 de juliol a la tarda, ja vençuda la revolta militar, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys es va reunir amb els consellers i amb diversos dirigents polítics i sindicals. Després d'exposar la nova situació es va arribar a la conclusió que no es podia aturar la revolució nascuda de la defensa de la legalitat republicana. El president Companys, aleshores, va optar per convocar els dirigents anarquistes, que eren els que controlaven el carrer i les armes, conscient que l'única manera de restablir l'ordre era que entressin a formar part del govern.
A la reunió Companys va admetre davant els líders anarquistes el mèrit de la victòria que havien tingut les seves organitzacions i per tant va decidir oferir-los el poder, conscient que aquests no podien acceptar-lo. Davant d'aquella nova situació, i davant de la negativa de la CNT-FAI d'assumir el govern de Catalunya, el president Companys els va oferir una nova fórmula que va creure que podia fer possible la seva col·laboració. Aquesta proposta va ser la creació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que s'encarregaria de dirigir el país mentre durés el perill.
D'aquesta manera, es va crear, per Decret de 21 de juliol de 1936, el Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. El Comitè va estar format per tres representants de la CNT, dos de la FAI, tres d'Esquerra Republicana de Catalunya, tres de la UGT i un per cadascuna de les formacions següents: Acció Catalana Republicana, Unió de Rabassaires, PSUC i POUM. A la imatge, els representants del Comitè, a la primera reunió. Així mateix, al decret es va designar un Comitè d'enllaç i direcció de milícies, format per un delegat del conseller de Governació, un delegat del Comissari General d'Ordre Públic i els representants dels partits polítics i organitzacions sindicals, i es va disposar la creació dels comitès de Defensa a cada municipi català que havien d'actuar d'acord amb la coordinació del Comitè Central.
El Comitè esdevingué un govern paral·lel al de la Generalitat, controlant els proveïments, l'administració de justícia, la direcció de les milícies que s'organitzaren per anar a Aragó, l'ordre públic i l'economia. Tot i aquelles atribucions, en cap moment va poder controlar els comitès de cada poble. El comitè de cada localitat va imposar la seva manera de fer les coses sense tenir en compte el que pogués venir des de Barcelona.
ODI