Llistat d’espanyols evacuats de Barcelona pel Consolat de França

A 48 hores escasses de l'esclat del cop d'Estat a Barcelona el 19 de juliol de 1936, els consolats europeus sol·licitaven als seus governs l'enviament immediat d'unitats de les marines de guerra. La Marine Nationale, la Royal Navy o la Regia Marina serien mobilitzades des de les seves bases a la Mediterrània per atracar al port de la capital catalana, com al Cantàbric o a València. En una acció coordinada entre els cònsols italià Giorgi, el britànic King o el francès Trémoulet, es tractava d'evacuar les colònies estrangeres allà residents especialment nombroses en aquesta Barcelona industriosa i cosmopolita. Amb la col·laboració imprescindible de les autoritats catalanes, entre les quals van destacar els consellers Josep Maria Espanya i Ventura Gassol, tots dos d'Esquerra Republicana de Catalunya i sota la presidència de Lluís Companys, el port de Barcelona s'ompliria de naus amb pavelló estranger que evacuaren milers de ciutadans de diferent nacionalitat entre uns milicians de la CNT-FAI que els observaven de manera desafiant.

Però no només eren estrangers els que intentaven sortir de Catalunya amb l’ajuda de la Generalitat i dels consolats. Milers de catalans perseguits per l'esclat revolucionari liderat pels anarquistes van sol·licitar refugi desesperat en aquests vaixells que es dirigien cap a Marsella o Gènova. Es tractava dels sectors conservadors catalanistes, religiosos com el Cardenal F. Vidal i Barraquer, aristòcrates i fins i tot membres dels partits de centreesquerra com Acció Catalana Republicana o de la mateixa governamental ERC que no van acceptar l'assalt parcial al poder de l'extrema esquerra.

El document reproduït aquí és només una de les quantioses llistes de refugiats catalans que demanaven i aconseguien ser evacuats per la marina militar francesa o per les naus civils enviades amb aquest objectiu. El dubte era important, evacuar els espanyols: sí o no? Per part francesa i italiana no es dubtaria a donar cobertura als espanyols, a diferència de la restrictiva actitud britànica. No seria una tasca fàcil ni exempta de riscos, en tant que els evacuats amb passaport espanyol no havien de poder sortir. S’utilitzaren tota mena d'enganys, així com de suborns als anarquistes que controlaven el port. Hi haurà polèmiques sobre certs pagaments a alguns consolats i de tràfic de joies per part d'algunes tripulacions de vaixells mercants.

En definitiva, entre estrangers i catalans -gran part monges i capellans en perill de ser assassinats-, unes 28.000 persones serien evacuades per via marítima entre el 1936 i el 1938 per França i Itàlia -altres milers pels passos il·legals dels Pirineus-. Amb la seva col·laboració, el Govern català va privilegiar l'humanitarisme de salvar vides, al fet de retenir possibles aliats del bàndol rebel per més que el Govern de Franco es negués a fer el mateix a la seva zona.