Re-anomenar carrers

La Llei de Memòria Històrica de 2007, elaborada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, inclou una provisió per treure objectes i símbols d’edificis i llocs públics que celebrin el cop de 1936 i la repressió franquista. Els noms dels carrers que commemoraven el cop, els seus instigadors i els herois del règim formaven part dels nombroses objectius de la legislació. No obstant, canviar el nom dels carrers no és res nou en la història contemporània d’Espanya i ha tingut lloc en el marc d’iniciatives polítiques i socials des de com a mínim la Segona República.

La Gran Via de Madrid n’és un excel·lent exemple. Just abans de l’inici de la Guerra Civil havia estat anomenada Avenida de la CNT en honor al sindicat anarquista. Al principi de la guerra, era coneguda com l’Avinguda de Rússia i, més tard, de la Unió Soviètica, com podem veure a aquesta fotografia, mostrant el suport soviètic a la causa republicana, tot i que no era tan popular com el malnom Avinguda dels Obusos a causa del constant bombardeig dels rebels durant l’encerclament de Madrid. Sota la  dictadura franquista va ser anomenada Avenida de José Antonio. El nom original de Gran Via, emprat avui, va ser restaurat per l’alcalde socialista Enrique Tierno Galván el 1981. De la mateixa manera, la Diagonal de Barcelona ha tingut diferents noms, incloent-hi 14 d’Abril i Generalíssim Franco, tot i que ha recuperat el seu nom original del segle XIX. A tota Espanya, carrers i places han patit canvis similars de noms des de la Guerra Civil en funció de les iniciatives polítiques i cíviques locals.

Les iniciatives de canviar noms han estat sovint polèmiques, el que mostra fins a quin punt la construcció cultural dels llocs està relacionada amb temes de memòria. L’alcalde del Partit Popular de Madrid Alberto Ruiz Gallardón va ignorar pràcticament les provisions de la Llei de 2007, mentre que l’alcaldessa d’Ahora Madrid Manuela Carmena es  va comprometre a fer-ho i va crear una comissió amb persones de diferent ideologia per dur-les a terme. La mesura va crear controvèrsia i algunes confusions. El 2017, alguns noms van ser canviats en línia, però no físicament. Així, l’Avenida de la Victoria de Madrid, que arriba fins l’Arco de la Victoria i la Ciutat Universitària, va ser reanomenada com Avenida de la Memoria en mapes digitals, però no al teixit urbà. Més recentment, el partit ultradretà Vox ha exigit que se suprimissin els noms de dirigents d’esquerres com Comandant Ernesto Che Guevara i Parc Che Guevara a Saragossa, on Vox té influència al govern municipal. Els vaivens dels noms dels carrers a Espanya depenen no només de canvis polítics més importants a escala nacional, sinó també de pressions locals de l’esquerra i de la dreta.