Ampolla de sidra

Aquesta ampolla de sidra va aparèixer en l’excavació arqueològica d’un edifici utilitzat com a cantina pels insurrectes a la Ciutat Universitària de Madrid. La cantina es trobava a un dels pavellons de l’Asil de Santa Cristina, fundat el 1896 i en ús fins octubre del 1936. Els insurrectes el van capturar el novembre d’aquell any. Amb el veí Hospital Clínic, l’asil va esdevenir l’avançada rebel més a l’interior de la capital. Per aquest motiu, va patir un assetjament continu per part dels republicans. La lluita de mines i contramines que va afectar aquest sector va ser particularment ferotge. Els combatents en aquesta modalitat de guerra, que causava un enorme estrès psicològic, rebien racions extra d’alcohol. Tanmateix, en general, la falca del Clínic era una posició dura i els soldats que la defensaven estaven ben proveïts de menjar i beure. El bar va ser establert en un moment avançat de la guerra, l’octubre del 1938 i, com han mostrat les excavacions arqueològiques, es trobava perfectament sortit: es van trobar ampolles de vi, xerès, conyac, licors, Martini, cervesa i l’esmentada sidra. També un cap de sifó. El Padre Caballero (Diario de campaña de un capellán legionario, 1976) ens diu que tenia “prestatges replets d’ampolles, tauletes de pi, banquetes, llum blanca de carburs” i fins i tot un piano.

La presència de la sidra és excepcional en un context de guerra. Contràriament al vi, que es fabrica a molts indrets d’Espanya i en grans quantitats, la sidra és un producte del nord: Astúries, País Basc i, en menor mesura, Galícia. La seva baixa graduació (5-6º) la fa poc adient per al front, on els soldats necessiten begudes amb més contingut d’alcohol per aguantar els combats. És dolça, com pot ser el cava, i, de fet, durant molt de temps ha fet el seu paper: la sidra va ser la beguda preferida per a Nadal a una bona part d’Espanya, més que no pas el xampany. També va ser així durant la guerra: els franquistes van llençar sobre les línies republicanes el desembre de 1938 milers de pasquins en què prometien una panera de Nadal a tots aquells soldats que es passessin a les seves files, com recull Pedro Corral al seu llibre Desertores (2006). La panera contenia, entre altres coses, torró, fruites escarxades, galetes Artiach i una ampolla de sidra. El disseny de les ampolles que trobem a l’asil, de fet, és una imitació de les de xampany.

Per què doncs van aparèixer ampolles de sidra a l’Asil de Santa Cristina? Tot indica que s’associen a la celebració del final de la guerra. Per una banda, les ampolles van ser trobades al terra d’un refugi de tropa i d’una trinxera de comunicació, el que vol dir que van ser llançades en el moment de l’abandonament de la posició. Per altra, sabem que va ser exactament en aquell punt de la Ciutat Universitària on es va escenificar la rendició de Madrid entre els coronels Losada (insurrecte) i Prada (republicà), que va tenir lloc el 28 de març del 1939. Les ampolles de sidra són doncs testimoni d’un dels moments més importants de la història contemporània d’Espanya.