L’exili republicà a França

Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 més de 450.000 persones van creuar la frontera francesa entre Espanya i França per Catalunya. Fugien de l’avenç imparable de les tropes franquistes en la seva ofensiva d’ocupació final del territori català iniciada el 23 de desembre de 1938, un mes després de la seva victòria a la Batalla de l’Ebre. Responent a les ordres d’evacuació i tement les represàlies i la brutalitat franquistes, una riada humana que es va formar a la província de Tarragona va anant creixent a mesura que les tropes ocupaven les ciutats de Tarragona -el 15 de gener-, Barcelona -el 26 de gener- i Girona -el 4 de febrer-, així com desenes d’altres ciutats i pobles, gairebé sense trobar resistència per part d’un Exèrcit Popular en retirada.

El Govern francès, davant la riada de tropes republicanes que, portant el seu material a coll, amb centenars de milers de persones de totes les edats, arribaven a la frontera catalana, va intentar negociar la creació d’una zona neutral supervisada per autoritats internacionals per allotjar els refugiats. La proposta va provocar la negativa del general Franco, la qual cosa va obligar a obrir la frontera. Ho va fer primer per a les persones civils i, finalment, el 5 de febrer, per a tothom, incloent-hi els combatents que van ser desarmats i enviats a camps de concentració improvisats a les platges d’Argelès-sur-Mer, Saint-Cyprien i Le Barcarès -on patirien terribles penalitats en ser inicialment privats de tot tipus de serveis– i a l’interior, a Bram, Gurs, Rivesaltes, Vernet d’Ariège, Septfonds o d’altres, també en condicions molt precàries. Per la seva banda, els civils eren enviats a d’altres departaments del sud de França. Més tard, a finals de març, després de l’ocupació de Madrid i de la zona central republicana, també van arribar refugiats per mar al nord de l’Àfrica francesa.

A finals de 1939 aproximadament 300.000 dels refugiats havien tornat a Espanya, confiant en la propaganda franquista, exemplificada en la frase -que va resultar falsa - “Res havia de témer de la justícia de Franco qui no tingués les mans tacades de sang”, quedant internats a França fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial l’1 de setembre, quan es va donar als excombatents republicans l’opció d’integrar-se dins la Legió Estrangera o dins les Companyes de Treballadors auxiliars de l’exèrcit francès. Una part va ser capturada per les tropes alemanyes després de la derrota de juny de 1940 i enviada  a camps de concentració nazis després que Franco va rebutjar el seu trasllat a Espanya. D’altres van aconseguir escapar i integrar-se a la Resistència i el maquis francès, lluitant per l’alliberament del país i sent reconeguts posteriorment com combatents per la llibertat de França.

Al camp de Bram, prop de Carcassona, van estar internats 16.000 republicans. S’ha conservat una documentació gràfica excepcional deguda al fotògraf valència establert a Barcelona Agustí Centelles (1909-1985).