Valle de los Caídos

Aquesta fotografia mostra l’esplanada de la Basílica del Valle de los Caídos on va ser enterrat el dictador Francisco Franco. Aquest polèmic monument va ser construït per honrar aquells que van lluitar i morir en el bàndol nacional. Els morts del bàndol franquista van constituir un element important de l’horitzó memorial de la dictadura. Glorificats amb un discurs que barrejava elements d’heroisme militar i croada catòlica, la seva apoteosi de record és el Valle de los Caídos, on Franco en persona va explotar el primer cartutx de dinamita que començava l'obra l’1 d’abril de 1940. Per la seva construcció, la dictadura va recórrer a un nombre substancial de presos polítics. Va ser inaugurat l’1 d’abril de 1959, el vintè aniversari de la victòria franquista en la guerra, poc després de l’enterrament de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange i víctima icònica de la Croada franquista, prop de l’altar de la basílica.

Tot i que la documentació del Valle no exigeix explícitament que sigui un lloc per enterrar només els morts del bàndol rebel, és evident que va ser inicialment concebut com a monument per celebrar la victòria franquista. Que els republicans hi acabessin enterrats és un tema polèmic, en part perquè d’aquesta manera el règim va tornar a derrotar les vençuts. Amb el seu ambigu passat, el monument del Valle de los Caídos continua sent la fossa comuna més gran d’Espanya. Oficialment hi ha 33.383 cossos enterrats. D’ells, 21.423 estan identificats i 12.410 no. Podria haver-hi entre 5.000 i 12.000 republicans enterrats, però l’alt nombre de cossos no identificats dificulta molt la seva quantificació. Les seves famílies no compartien els valors que hi ha darrera de la construcció del monument, però van ser impotents per evitar el trasllat d’aquests cossos.

Quan va morir el 20 de novembre de 1975, Francisco Franco va ser enterrat, amb els honors de cap d’Estat, a l’altar de la basílica, a pocs metres de José Antonio Primo de Rivera. El 2011, una comissió d’experts encarregada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per estudiar el futur complex monumental, va recomanar que es tanqués per raons de seguretat. Després d’unes obres, el Govern del Partit Popular de Mariano Rajoy el va tornar a obrir. El 24 d’octubre de 2019, per iniciativa del nou Govern socialista de Pedro Sánchez, les restes de Franco van ser retirades de la basílica i enterrades de nou al panteó familiar al cementiri de Mingorrubio, als afores de Madrid. El futur del Valle de los Caídos està encara per decidir-se. La seva re-significació com a cementiri civil forma part de la proposta de la Llei de Memòria Democràtica de 2022. Es parla també de fer un centre històric interpretatiu en el conjunt.