El lápiz del carpintero de Manuel Rivas

Aquest llapis, retolat amb el nom de la novel·la de 1998 de Rivas El lápiz del carpintero va ser regalat amb cada exemplar del llibre i representa la cultura material de la memòria del segle XXI a España.

Aquest breu treball explora les accions heroiques del seu protagonista, el doctor Daniel Da Barca, i el tema del trauma del perpetrador a través de la figura del soldat franquista Herbal. L’acció té lloc a Galícia, zona que no va viure grans combats durant la Guerra Civil donat que va caure aviat en mans rebels, però no va escapar a la violència de la repressió franquista. Recerques recents, incloent-hi la base de dades Nomes e Voces creada per investigadors de la Universitat de Santiago de Compostela, han intentat revelar les dimensions desconegudes de la resistència republicana a Galícia, alhora que la seva tradició lliberal i el seu sentiment nacionalista. Galícia ha estat doblement afectada pels vaivens de la memòria durant la dictadura i la transició a la democràcia: no hi va haver només un bloqueig a la memòria de la guerra fins al final del mil·lenni, sinó que també l’absència de batalles rellevants a la regió va obstaculitzar més que a d’altres llocs la transmissió de la memòria del conflicte. Les novel·les de Manuel Rivas sobre el període, entre les quals El lápiz del carpintero i Los libros arden mal, constitueixen una reivindicació d’aquesta història oblidada.

El llapis del Fuster és una icona de memòria que ofereix una connexió tangible amb la història. Reivindica les històries perdudes de nombroses víctimes anònimes, callades i heroiques, de la repressió franquista. En la novel·la, el llapis fa de connexió metafòrica entre les vides i les experiències dels varis caràcters que el posseeixen i empren, entre els quals el pintor, que dibuixa les cares dels seus companys com si fossin sants a la façana del Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago. Al final el llapis arriba a mans d’Herbal, el soldat brutalitzat pel seu pare durant una terrible infantesa. Creant un pont en aparença impassible, el llapis ens duu a qüestionar categoritzacions fàcils entre víctimes i perpetradors, que porta Herbal a reconsiderar la seva vida i treure a la llum l’heroisme d’aquelles persones que va haver d’arrestar i, en darrera instància, matar durant la guerra seguint en compliment de les ordres rebudes.

Com a objecte material, el llapis també evoca la recuperació d’objectes durant les exhumacions de fosses comunes a Espanya a les darreres dècades. Mentre que aquestes exhumacions són posteriors a la novel·la de Rivas, el seu treball evidencia la importància de preservar traces materials del passat com a mitjà per connectar físicament les històries perdudes.